L'església perduda de Dénia

L'església de Santa Maria de la Vila Vella surt ara, tres segles després, pràcticament del no-res. Després de conquerir Jaume I la ciutat de Dénia, es va fundar un temple a prop de la mar i al costat del fossar cristià. Però al 1334, segons explica l'arqueòleg Josep Antoni Gisbert, el cementiri es va traslladar a la Vila Vella. Va ser aleshores quan es va alçar el temple de Santa Maria al recinte del castell. "Era una església de planta rectangular amb arcs diafragma i coberta a dues aigües", precisa l'arqueòleg. A les primeries del segle setze, sent marqués de Dénia Bernardo de Sandoval, el temple es va ampliar en la seua capçalera. Es va afegir la capella del Roser i la sagristia. Durant la guerra de Succesió, l'església va quedar parcialment enderrocada, però es va mantenir en ús fins a mitjans del segle XVIII, que va ser quan es va terminar de construir l'església de l'Assumpció. Després de la guerra del Francés, cap a 1820, el temple de Santa Maria ya era menys que una runa. Els seus sillars es van emprar per reconstruir les muralles de Dénia.

A grans trets, aquesta és la història de Santa Maria de la Vila Vella, una església de nom evocador. Fins no fa res, tot eren enigmes. El gran monument gòtic de Dénia estava envoltat d'una aurèola de misteri.

Però ara l'església comença a desvetllar els seus secrets. La primera passa per tal de "reconstruir-la" ja s'ha donat. La setmana passada, a la nova sala de conferències del castell, el professor de la Universitat Politècnica de València Juan Carlos Navarra Fajardo va presentar les conclusions de l'anastilosi virtual de la volta de Santa Maria. Anastilosi és un terme arqueològic que defineix la reconstrucció d'un monument en runes.

Làser i tractats medievals

La investigació ha barrejat la tècnica de l'escanejat làser en tres dimensions de les dotze claus i doveles que s'han conservat (la volta estaria composta per unes 160 peces), l'anàlisi de la geometria i la recerca de models als tractats medievals de canteria.

Tecnologia i coneixement de la tradició arquitectònica medieval han permès "recuperar visualment allò que va existir fa 300 anys", ha destacat Navarro Fajardo. La volta que ha eixit a la llum és de creueria estrelada. S'asembla molt a la de l'església de Sant Bertomeu de Xàbia i, sobretot, a la del presbiteri del convent del Corpus Christi de Llutxent.

"Aquesta investigació té un interés excepcional. Només amb el 7 % de les peces, s'ha pogut reconstruir aquesta magnífica volta gòtica de creueria", subratlla l'arqueòleg de Dénia. La volta no és la del cos principal del temple, sinó, probablement, la de la capella del Roser.

Però tot arribarà. El redescobriment d'aquesta església perduda de Dénia no ha fet més que començar. Encara es pot tirar molt del fil fins a "reconstruir" tot el temple i localitzar exactament l'indret del castell on s'alçava.

La reconstrucció virtual de la volta de Santa Maria de la Vila Vella ha estat una de les experiències més satisfactòries i rellevants de tot el projecte d'investigació de Trazas y monteas de la arquitectura. Bóvedas del renacimiento valenciano, que impulsa el Ministeri de Ciència i Innovació.