La Jove Orquestra de la Generalitat visita Borriana, Mutxamel i Llutxent

La Jove Orquestra de la Generalitat, formació depenent de CulturArts Música, obri hui en la Basílica El Salvador de Borriana una xicoteta gira per diversos espais de la Comunitat Valenciana com a conclusió de la seua segona trobada anual, celebrada aquests dies a València. El programa seleccionat per Manuel Galduf, director artístic d'aquesta unitat, inclou Invitació a la dansa de Weber, Capritx italià de Chaikovski i L'ocell de foc de Stravinski.

En els dies següents, la JOGV interpretarà aquest mateix repertori a Mutxamel (demà) i en el Festival de Música Clàssica de Llutxent (divendres), i participarà en el festival Sagunt a Escena (dimarts 30 i dimecres 31) interpretant la primera obra i la tercera, en aquest últim cas juntament amb el Ballet de la Generalitat.

Invitació a la dansa per a piano, de Carl Maria von Weber, va ser orquestrada per Héctor Berlioz en 1841. «Michel Fokine va utilitzar aquesta orquestració per als Ballets Russos de Diaghilev amb el títol L'espectre de la rosa, en al·lusió al lied per a soprano i orquestra de Berlioz amb text de Teófilo Gautier. L'estrena en 1911 en Montecarlo va consagrar a Tamara Karsavina i a Vaslav Nijinski. Des de llavors, grans companyies de ballet inclouen aquesta obra en els seus muntatges», explica Galduf. El Capritx italià de Chaikovski és una obra amb temes italians, una espècie de fantasia a la manera de Glinka, i anterior al Capritx espanyol de Rimski Korsakov. Creada durant l'estada del compositor a Roma, recull els tocs de cornetas que sonaven en la caserna dels coraceros reals, proper al seu hotel, i també una bella melodia en tempo una miqueta rubato, que es repeteix en cànon, una cançó florentina, Bella ragazza, en tempo de vals, i un final Prest, en exaltació de la tarantela.

Amb aquests elements, diu Galduf,«crea una de les obres més brillants i efectives del compositor, que forma part de la programació simfònica de la majoria de les grans orquestres, amb èxit clamoroso des de la seva estrena en 1880». L'ocell de foc, estrenat en el Teatre de l'Òpera de París, en la versió original de 1910, «és el primer dels tres grans ballets stravinskianos nascuts de la col·laboració amb Diaghilev». El real i el màgic es fonen en una partitura de gran bellesa, on la paleta orquestral, encara sobre l'influx de Rimski Korsakov, és d'una riquesa exuberant. L'ús intel·ligent de la dissonància i un cert primitivisme rítmic en la Dansa infernal de Katschei ja anuncien els seus dos propers treballs, Petrouchka i La consagració de la primavera. Des del dia de l'estrena, L'ocell de foc va tenir un èxit que perdura fins als nostres dies».