Orfes valencians

E ls orfes, durant l'edat mitjana i l'època moderna, foren, evidentment, uns marginats condemnats, de vegades, des del mateix moment del seu naixement. Criats en la penúria, passaven se sense massa esforç cap a la delinqüència, per exemple. Se situaven en un ampli sector de gents sense ofici ni benefici i de difícil reubicació. Perquè, a la fi, es tractava d'això: resituar els orfes, resituar aquells fills que havien tingut la dissort de perdre els pares, o que eren fills no desitjats fills del pecat segons l'església, que en cometia tants i no els veia. El Col.legi de Sant Vicent Ferrer que encara existeix-, a València, s'ocupava d'algunes d'aquelles criatures.

La institució, fundada a primeries del XV sota l'impuls del sant dominicà, a pesar de les diverses adaptacions que conegué al llarg del temps, continuà durant tota l'edat moderna donant assistència als orfes. L'Hospital General de València tenia cura dels bords, dels bordets, com apareixen sovint denominats en la documentació. El Col.legi, d'aquells fills legítims que havien tingut la dissort de perdre els nexos amb una família, a la qual substituïa. Però, aconseguia aquella institució de caritat salvar-los de la marginalitat? Generalment, molts dels xiquets i les xiquetes que eren abandonats al poc de nàixer, a la València antiga, eren infants fruit de relacions amoroses il.legítimes.

Altrament, i, cas que fossen fills de gent notable, només podien aspirar a ser reconeguts com a descendents dels sues pares en cas que aquells haguessen demanat la legitimació en les Corts del regne, cosa que no era gens estranya, per cert i com farà, per exemple, l'escriptor Joaquim Aierdi. Però, no tothom podia accedir tan alt. En moltes ocasions, la cosa anava més pel camí de la improvisació o del rebuig de la criatura il.legítima, la qual, sola i abandonada, esdevenia una presa fàcil per al món de la delinqüència.

A base d'ensenyaments religiosos i d'una estricta disciplina, els infants esdevenien útils al mateix món que, de vegades, els havia repudiat: als xicots se'ls ensenyava a llegir i a escriure una instrucció elemental, però, mentre que a les xiquetes se les educava en tasques que es consideraven pròpies de les dones, com ara filar o pregar. I acabaven sent servidors: eren col.locats al costat de menestrals o, en el cas de les dones, com a criades d'una família. I, si alguns es salvaven, ja cal lloar l'existència d'una institució que lluità sempre per ajudar uns marginats com «els xiquets de sant Vicent».