Islàmics i valencians

No és massa freqüent de trobar, a les nostres biblioteques i arxius, textos relacionats directament amb el món musulmà que habità les nostres terres des del segle VIII fins al XVII, si no és en el vessant estrictament econòmic o administratiu. De fet, l'expulsió dels moriscos provocà, al remat, no sols el desinterés i el rebuig per tota aquella cultura, sinó una voluntat decidida a fer desaparéixer els seu record. El cristianisme triomfant, però poruc molt de temps davant de la possibilitat d'una nova invasió turca, des del segle XVI, temptà d'anihilar l'enemic.

Però la fortuna ha volgut que se'ns haja conservat un dels textos més importants, i en la nostra llengua, sobre els usos i els costums dels musulmans valencians dels segles XIV-XVI.

Es tracta del «Llibre de la Çuna e Xara» dels moros, un manuscrit de mitjans segle XV, descobert per Vicent Pons Alòs a l'arxiu privat dels comtes d'Orgaz, hereus de la família valenciana dels Crespí de Valldaura, senyors de Sumacàrcer, en el fons pertanyent als quals es troba aquest interessant manuscrit que va ser editat a Còrdova per Carme Barceló, el 1989, i estudiat per aquesta eminent arabista, i que només té un paral·lel, en tota la península ibèrica: un còdex anònim redactat en castellà que s'ha conservat en una còpia del segle XVIII i que va estar editat el 1853 com a «Leyes de moros».

Per aquesta raresa i per la riquesa del seu contingut, el Llibre... segurament copiat per als senyors de Sumacàrcer, esdevé una obra fonamental per conéixer els usos i els costums dels musulmans valencians. En aquest sentit, cal dir que l'arabista Barceló apunta la possibilitat que fos redactat per un cadí o el lloctinent del cadí reial d'Alzira o de Xàtiva. En qualsevol cas, els capítols sobre la vida de la comunitat musulmana abracen pràcticament tots els aspectes de la vida quotidiana dels «moros» del senyoriu de Sumacàrcer.

Des de les penes assignades als assassins o als adúlters i violadors, fins als drets consuetudinaris en qüestions d'herències i successions o la normativa religiosa imperant, tot queda recollit en aquest tractat destinat a ser la guia dels comportaments d'aquelles gents. Un tresor del passat més poc conegut dels valencians i per això, si cap, més valuós encara, per la seua extremada raresa.