Fa uns quants dies vaig sentir dir al pare d'un xiquet, problemàtic en l'escola, la locució «mà de sant», un calc del castellà i estranya totalment a la parla valenciana. La frase era: «Al meu fill l'han canviat de grup en l'institut i ha sigut com mà de sant».

L'home és valencianoparlant d'adquisició un poc tardana, que molt bé, ja voldríem que n'hi hagueren molts milers més, però es nota que no domina el valencià del carrer i col·loquial, perquè eixa traducció, del castellà «mano de santo», no l'haguera feta, crec, ningú que parle en esta llengua des de les primeres paraules. Un calc innecessari, que l'hem pogut vore també en algun blog, no revisat degudament. Ai, els traductors automàtics!

En valencià, com en qualsevol llengua del nostre entorn, abunden les referències a sants concrets o al santoral en general, en el refranyer i en la fraseologia popular, però de vegades, allà on altres llengües els invoquen, nosaltres tenim solucions lingüístiques més terrenals i prosaiques. Per exemple, per a eixa locució disposem de l'expressió «oli en un cresol». En la frase citada, en bon valencià seria: «Al meu fill l'han canviat de grup en l'institut i ha sigut com oli en un cresol», que com sabem significa «aplicar un remei ràpid i molt eficaç». En el mateix sentit, en altres parts i variants de la llengua, també tenim «oli en un llum», que ve a ser el mateix.

No obstant, els sants els invoquem en moltíssimes altres expressions. Per exemple quan preguntem per quin motiu, quina finalitat, quin pretext: «A quin sant?», i no «A sant de què?», que és un altre calc, més perillós que el mencionat anteriorment, perquè està introduint-se en la parla de massa valencianoparlants de tota la vida. S'utilitza per a manifestar estranyesa per alguna cosa que algú diu: «A quin sant em dius això?», sinònim de «Per què em dius això?».

En alguns indrets, en el mateix sentit, li lleven el sant i dirien: «Per quins cinc (o set) sous em dius això?». En molts altres casos mantenim el sant com en castellà i «dormim com un sant (o «com els sants»)", és a dir, 'profundament', cosa comprensible, perquè es veu que els sants, lliures de pecats terrenals, dormen ben tranquils i a gust. I les santes també, supose.