En este racó de la secció, les lletres i paraules són mirades amb els ulls des del cor i valorades més enllà del seu significat lingüístic En l'actual mes estival, albirarem amb estima algunes paraules que tenen una vigència especial en la nostra llengua. Ho farem mirant l'excel·lent campanya d'adverbis de temps promoguda per la Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València. Allí està la lluitadora de l'optimisme, l'estimada amiga i veïna de secció Immaculada Cerdà.

Hui desitge mostrar un adverbi que sempre m'ha enlluernat: enguany. Em resulta familiar. Per eixe motiu, em pareix estrany escoltar pel carrer l'expressió «este any». En els meus primers anys, no era conscient de la genuïnitat d'una paraula que, tot i equivaldre a l'adverbi castellà «hogaño», simbolitza una realitat lingüística i sentimental pròpia. Cada llengua és una lupa amb la qual interpretar la vida. Un adverbi com eixe demostra que el valencià no sols comunica sinó que fa concebre l'entorn d'una forma determinada.

L'adverbi enguany és viu i real. Introduïx accions que passen i ens afecten. Amb ell, no visitem temps passats, encara que es viva també en l'expressió «enguany passat». Cada vegada que el pronunciem, expressem el que estem fent, patint o vivim. Ara és la parella ideal del 2020. Desapareixeran junts però de seguida sorgirà per a acompanyar el 2021. Molts i moltes ja comencen a tindre ganes que deixe de seguir-lo. Altres tenen motius per a oblidar-lo. El 2020 se'ns està fent llarg, estrany i trist. La pandèmia ha monopolitzat tot però també ho han fet les morts inesperades, les circumstàncies estranyes o els esdeveniments polítiques. En estos dies, per exemple, acompanya al peculiar exili del rei emèrit. El seu passat està farcit de lloables escenes que han ajudat a estabilitzar la democràcia. El present és reprotxable. Esperem que eixe luxós exili no isca dels impostos de la ciutadania.

En definitiva, tenim motius per a sentir-nos orgullosos de l'adverbi enguany. És genuïnament nostre i hem d'esforçar-nos perquè les novelles generacions no l'abandonen. No oblidem que enguany, per dur que siga, és també una bona manera per a superar les errades del passat.