Ha mort Jaume Agost Maner, un llaurador compromés de Castelló

Contemplo a Jaume en una foto de 1962 —juntament amb el meu pare, i una vintena més de membres de la HOAC—, quan tenia 23 anys. I es que Jaume, des de ben jove va ser un home compromès fins al final, amb els treballadors en general i amb els del camp en particular. Ell era llaurador.

Fa 5 anys quan va mostrar els primers indicis de la malaltia d’Alzeimer el vaig entrevistar per al meu llibre Els anys que vam viure perillosament... Va morir el passat dia 21 d’octubre amb 85 anys.

La seua biografia seria impossible plasmar-la en un article com aquest. Però no em resisteixo a mostrar, tot i que només sigue una síntesi, alguns aspectes de la seua vida de compromís social i polític.

Membre d’una família llauradora, d’arrelament carlista —un oncle seu, de nom també Jaume, va ser assassinat l’any 1936 en la saca del vaixell Ciudad de Menorca—, va comprendre ben prompte que ni el capitalisme, ni la dictadura franquista eren consubstancials al seu model de cristianisme.

Participava molt activament en reunions i aplecs que organitzava la HOAC, que podien tenir conseqüències. L’any 1971 va rebre una visita policial a sa casa arran d’una missa reivindicativa que es va fer a una alqueria de Castelló. Rosa Mari, la seua dona, va rebre la policia amb el fill de bolquers als braços i els va enganyar per tal de que se’n anaren sense Jaume.

Un poc més tard, partint de la Càmera Agrària —de la que era membre de la Junta— visitant pobles de les nostres comarques, Jaume juntament a altres companys va promoure la creació d’un sindicat alternatiu a l’oficial; el van anomenar Unió i Progrés. Tot i que alguns eren propietaris, en tenir poques terres també ho compatibilitzaven fent de jornalers. Per això van reivindicar uns convenis col·lectius de collidors i dones de magatzem, per tal de millorar, dignificar i assegurar les seues condicions de treball. En les lluites de collidors de 1974, tot i que es van aconseguir algunes millores, van haver de suportar la pressió policial.

Durant les Festes Populars Pompeu Fabra, en l’homenatge a Carles Salvador, es van programar una sèrie d’actes i conferències entre les quals hi havia una dedicada a la problemàtica del camp en la que havia d’intervenir Jaume. En el context d’aquests actes i com a conseqüència dels quals —com el IV aplec de La Plana a Vila-real— el governador civil va imposar una multa de 150.000 pessetes.

Militant de la CGT

Ja en els anys de la democràcia, quan militava en la CGT, vaig ser testimoni del merescut homenatge que li fa fer aquest sindicat. En més d’una ocasió vaig coincidir també amb ell en manifestacions reivindicatives sobre qüestions socials i també en contra de les guerres.

Era habitual veure’l, juntament amb Rosa Mari, en actes i conferències on no tenia cap inconvenient en prendre la paraula per tal de reforçar els arguments del conferenciant o contradir, si era necessari, amb paraules respectuoses però ben argumentades.

Era una bona persona.

Descanse en pau l’admirat amic i compromès lluitador per la justícia durant tota la seua vida.