A estes altures de la processó ja no crec que les coses ocórreguen per pura casualitat, aixina que estic convençut de que en algun moment, tres o quatre persones reunides entorn d'una taula van prendre una decisió amb perfecte coneixement de les conseqüències.

Algú va haver de dir, "bé, si no votem als altres candidats per al consell de RTVV, lo més segur és que hi haja una reacció en els nomenaments del Consell Valencià de Cultura". Supose, o preferisc pensar-ho aixina, que a continuació es produiria un llarg debat sobre els pros i els contres de lo que es pensava fer i que finalment algú va formular la pregunta: ¿Sacrifiquem a Mira? i la resposta sigué "sí, sacrifiquem a Mira".

Compartisc la major part de les crítiques que s'han formulat els últims dies sobre la forma en què es trien els representants del CVC, del consell de RTVV i moltes altres institucions polititzades fins a les orelles, contaminades per l'ànsia desmesurada de control dels partits. Estime que la major part de les persones que ocupen estos càrrecs gràcies al repartiment proporcional entre les forces, ni estan capacitades per a ocupar-los ni són conscients del mal que fan a l'acceptar-los, però fins ara només coneixíem una manera d'utilitzar les institucions que bàsicament consistia en la col·locació de dinosaures, polítics desubicats i amics en general. Ara s'ha aconseguit innovar, també es pot posar a estes mateixes institucions al servici de l'aparell de propaganda dels partits.

Compromís tenia dos camins, rebutjar el sistema o aprofitar-lo per a marcar la diferència, però ha preferit utilitzar-lo en benefici propi. Acceptà el repartiment de quotes al presentar els seus candidats, es beneficià del mateix per a col·locar a Rafa Xambó en el consell de RTVV i a continuació va sacrificar a Joan Francesc Mira per a tindre el seu minut de glòria, per a poder repartir culpes a esquerra i dreta, per a acusar a les altres formacions d'acceptar avinences (les mateixes que han fet possible que Xambó ocupe el lloc que ocupa), ha posat al seu millor candidat al servici d'una estratègia de màrqueting populista que de segur originarà centenars de comentaris en les xarxes socials, algun grup de "Salvem a Mira", vídeos virals, camisetes i amb un poc de sort una entrevista en qualsevol night-show.

Joan Francesc Mira no serà membre del Consell Valencià de Cultura, però no per culpa del PP, ni del PSOE, ni d'EU, sinó gràcies als estrategs de Compromís (cuerpo a tierra que vienen los nuestros) que han pres la decisió sabent que a tota acció li seguix una reacció de la mateixa intensitat i en sentit contrari.

Ben pensat, i ara que faig memòria, el nomenament de Xambó sigué la causa de la ruptura del primer Compromís fa quatre anys i és ara la causa que Mira quede fora del CVC. Estic segur que a Rafa no li farà gens de gràcia tindre estes dos mosses en la seua guitarra.