En economia, una bambolla especulativa es caracteritza per una pujada anormal i prolongada del preu d´un actiu o producte, de manera que este preu s´allunya cada vegada més del valor intrínsec del producte. El procés especulatiu porta a una revaloració contínua de l´actiu fins a límits molt allunyats de la seua base factual, fins que la bambolla acaba esclatant quan diverses dificultats econòmiques evidencien l´artifici de l´actiu sobrevalorat.

Per la seua banda, encara que el cosmopolitisme, en un sentit ampli, evoca un sentiment humanista de pertinença universal o abstracte, hui predomina un cosmopolitisme elitista, molt lligat a la cosmovisió neoliberal, que conferix distinció social en la mesura que són realment cosmopolites aquells que sustenten, defensen i potencien la cosmovisió de les elits que ens governen pel que fa al funcionament de l´economia, la societat i la cultura. Este singular cosmopolitisme es basa en l´articulació del mercat, el consumisme, la tecnociència, la individualització i les indústries culturals i de la comunicació. Es tracta d´una avantguarda universalista que es presenta dinàmica i innovadora, que ha de marcar la pauta i servir de referent de modernitat i desenvolupament en el món globalitzat.

Doncs bé, a partir del 1996 les classes dirigents de València optaren pel foment d´un cosmopolitisme fashion que desencadenà una autèntica bambolla cosmopolita a la ciutat. Es tractava, com ha argumentat Fernando Gaja, d´entrar a competir en les principals xarxes d´urbs globals amb pes al món, però amb el model «Copa del Rei»: una competició mundial que admet equips de categories inferiors però que somien competir amb els grans donant la «campanada», apostant per una reelaboració cosmopolita de la imatge de la ciutat, convertida en «marca global», és a dir, en un actiu potencialment rendible des de la perspectiva globalista neoliberal, pel seu component altament espectacular. Així, mitjançant la política de l´espectacularització, València fa convertir una part nova de si mateixa en una superproducció cultural per al mercat global.

La cultura global mercantilizadora on s´insereix la «marca València» apareix com a sistema de referència dominant (una mena de zeitgeist contemporani), un model imaginari social integral que implica que tot, també la cultura i la configuració de les ciutats, es pense en termes de competència i de mercat, de rendibilitat i èxit, de màxims resultats al menor cost, d´eficàcia i beneficis. Per això s´executaren a València un conjunt de fortes, intensives i opaques inversions de diners públics en grans esdeveniments i projectes globals, sustentades en un discurs oficial lligat a la cultura de l´hipercapitalisme.

Com a conseqüència, es va afavorir el desenvolupament d´una autèntica bambolla cosmopolita (neoliberal) a València, absolutament inseparable tant de la bambolla immobiliària pròpia del cicle expansiu immobiliari de 1996-2007 com dels continuats governs del Partit Popular amb majoria absoluta. Després va punxar la bambolla i només van quedar les restes del naufragi, deixant en evidència la hiperbòlica inflació de l´ego d´uns polítics irresponsables i el comportament panxacontent dels ciutadans que els van donar suport.