Estic fet un embolic

Estic fet un embolic. Pensava que l´anarquisme, el comunime i tots els ismes, inclòs el fascisme, havien segut superats i ara em trobe en que apareix un grup, de més o menys jóvens, que se les donen de politòlegs i que xuplen d´idees soterrades i desfasades per voler posar-les en marxa en Espanya. Em referisc a estos de «Podemos», que són un sac de sorpreses. Però totes negatives. De fet si segueixen així l´embolic serà tan complex que no hi haurà per on agafar-ho.

Volen nacionalitzar-ho tot, o siga que el pare Estat es faça càrrec de les empreses grans. Tots a cobrar al mes, tirant mà d´una maquineta de fer diners. Vivendes per a tots, motiu per el que no podrà haver cap tancada, sino puntelló a la porta i endevant. El seu model de societat és el que aposta pel pensament únic, de tal manera que hi hauran idees i opinions que, per no ser de la seua «casta», no es podràn tindre ni difondre-les.

D'acord en el seu pensament polític, l'Exèrcit, la Policia i la Guardia Civil aniràn per l'aire, per algo existirà una espècie de «guardia pretoriana», cuidadora de les essències «podemenses», com hi han en països com Cuba, Nicaragua i Veneçuela entre altres, bressol de les seus idees. De bancs, ni un, que per algo són els màxims exponents del dur capitalisme i els que ens han portat la ruïna. De religions en general no sé, però la catòlica va per l'aire en quant a fer-li la mà tot el que puga ser i més, a pesar de la seua tradició i arrelament en Espanya i estar tots ells batejats. I esperem que no tingam que vestir tirant a arreu, sense corbates i xaquetes, i ens obliguen a dur algun tipus de coleta, algo prou complicat per al que estiga calvo.

Estem en un país lliure, guanyat a pols entre tots els que han estat o estem treballant per la democràcia des de els inicis, i ara volen convertir-lo en un país decimonònic, de plantejaments del segle XIX i estructures rigides i monolitiques.

¡Puix va a ser que no! El ciutadà espanyol és una persona molt intel·ligent, que sap que els experiments i les aventures arriscades requereixen fer-les poc a poc i en el lloc adequat, i no a lo gran i en una Espanya que ve sent exemple de creiximent i bon fer en Europa. Un país que està eixint de la mala imatge que veniem arrossegant, fruit dels atacs que nosaltres mateixa es féiem des de dins i fora de les nostres fronteres, i de polítiques derrotistes i de ruïna total, com la que ara proposa Podemos, proclamant-la a veu en crit per tot arreu.

I és que estos de Podemos són com una bengala, que enlluerna gratament al encendre-la, i rapidament es queda com un pal que mascara al tocar-lo. I això fa que molts queden enlluernats per les seues idees extremistes, mentre els «podemenses» tracten d'aprofitar-se del patiment i de l'emprenyament de la gent per a guanyar adeptes a la seua causa. Però si arribaren a governar, voriem com eixe pal no sabriem per on agafar-lo, ja que ens embrutaria d´un negre de mascara que costaria molts anys i molt d´esforç netejar per a começar a deixar-ho com estava.

Tots volem que els corruptes desapareguen. El dany al país i als partits és molt greu, però no podem tirar-ho tot per la borda. Fa falta donar un marge de confiança als que fins ara han capitanejat la democràcia tan adequadament per portar-nos fins ací i valorar més lo bo que ens han portat eixos partits majoritaris i aconseguir entre tots que es prenguen mesures per encarrilar en honestitat el futur. Mai havia hagut 35 anys seguits de creiximent, pau i essència democràtica real, on els espanyols hem pogut decidir el nostre destí per mig d'eleccions lliures. I per això demane que no siga ara el moment d´acabar en ell, ja que el nostres fills no ens heu perdonarien.