En Màlaga em vaig assabentar, per mediació d'un amic, de la mort de Marina Zaragozà Pérez, pocs dies després de produir-se. Em va impactar tant la notícia que els records em vingueren a la ment a tropell, de manera intensa, i va ser un impuls sincer escriure unes paraules sentides per a expressar que va ser una extraordinària persona, d'una amabilitat i una educació senzillament exquisida. La vaig conèixer fa anys a casa de Francesc Ferrer en l'aniversari de Vicenta Ferrer, on Marina Zaragozà i altres amigues unides a la celebració li van cantar (si no recorde malament) unes albades.

Poc temps després, vam coincidir en un sopar on el principal motiu era l'entrega del Porrot d'Honor de Silla a un personatge destacat de la cultura. A partir d'aleshores vaig fer amistat amb Marina. Va ser la primera que en va invitar a la Universitat per a presentar la novel·la «Temps de Fang» i, després, recorde amb nitidesa que em va dir que si ho desitjava, quan finalitzara una nova narració ella podria revisar-la.

He de confessar que jo abans havia llegit una traducció de Marina que va fer de la novel·la «Cañas y barro» de Vicente Blasco Ibáñez a la nostra llengua i, sense pecar d'irreverent, he d'admetre que em va agradar més que l'original en castellà. Va ajustar de manera excepcional les paraules i les metàfores realitzant un estudi acadèmic digne d'admirar. Cóm anava a expressar el seu disgust el «tío» Paloma, en un dels capítols, quan exclamava «¡recordones!» si naturalment ell hauria dit sense dubte «recollons!» i, sobretot, perquè al Palmar els pescadors i els llauradors parlaven, realment i com no podia ser d'una altra manera, en valencià. Així, Marina va saber introduir en la traducció molts mots que donaven a la novel·la de Blasco Ibáñez un aire netament valencià. Jo invitaria a llegir aquesta traducció editada per la Universitat de lletres de València. Vaig aprendre de Marina expressions, girs i accepcions que m'han servit moltíssim a l'hora de crear les meues novel·les. Li estaré sempre agraït. A més a més, durant els anys que la vaig conèixer no vaig escoltar que ningú mai fera cap comentari pejoratiu sobre la seua persona.

Estic segur que l'enorme quantitat d'alumnes que han passat per la seua càtedra la recordaran amb estima, com també la Coral Polifònica de l'agrupació Musical La lírica de Silla a la qual ella pertanyia com a soprano i on se sentia tan a gust. Tots sentim profundament la seua absència. Vull donar el meu condol més emotiu a la família i, molt especialment, als seus fills. Descanse en pau Marina Zaragozà, una excel·lent docent i una gran persona.