P Les Matemàtiques són una de les assignatures més temudes pels alumnes de tots els nivells. Són realment tan complicades?
R Són acumulatives, per tant és un problema no conèixer la base, però també hi ha una certa por social: tot el món assumix que són difícils... El matemàtic John von Neumann deia que qui creu que les Matemàtiques són difícils és que encara no s’ha adonat de com és de difícil la vida.
P Els professors han trobat la manera d’explicar bé les Matemàtiques?
R Des de fa temps hi ha un moviment de renovació i innovació. Ja tenim alumnes que han nascut en el segle XXI, el segle de les TIC, amb un aprenentatge totalment diferent. A més, en Matemàtiques la funció del professor és fonamental; no es poden aprendre sense ell.
P D’altra banda, alguns alumnes veuen les Matemàtiques quasi com un joc. Quina valoració fa d’Estalmat com a coordinador?
R Començàrem en 2007 i només sabíem que, sense entrar en les escoles, havíem d’estimular uns xiquets que no tenien por a les Matemàtiques. En 10 anys hem consolidat el projecte i tots el que passen per ell se senten identificats. La valoració que fem és excepcional.
P Què ha sigut el més difícil?
R El més difícil és obtindre finançament; hi ha anys que no hem tingut. Les autoritats educatives veuen estes coses com una activitat elitista, encara que açò està canviant i algunes entitats ja pensen amb nosaltres... Els pares d’Asfames (Asociación de familiares y amigos de Estalmat) sempre intenten que el projecte continue.
P La societat s’interessa en aprofitar este talent? Quant hi ha de talent i quant de curiositat?
R Es parla molt però se gestiona poc. A vegades no es pensa en els xiquets. Volem que ho passen bé amb les Matemàtiques, així aprenen. Talent sense curiositat és impossible. Jo sempre dic que hi ha xiquets i xiquetes amb «chispa», que tenen curiositat. Hem d’ensenyar que aprendre coses és un goig intel·lectual, que agrade.
P Les Matemàtiques estan poc feminitzades. En este curs, de 25 alumnes Estalmat només hi haurà quatre xiques. Per què?
R És un debat important. En 2008 eren 13 xiquetes. Després, com a molt, hi ha hagut sis o set. Crec que la dona és poc competitiva i li costa molt centrar-se només en una cosa. A més, la societat no és igualitària i també influïx perquè, per exemple, no hi haja xiques en enginyeries. Estes poden ser algunes raons, però no tenim clar perquè passa. Enguany analitzarem el tema.
P És partidari de fer projectes, congressos... només per a dones matemàtiques?
R Sóc totalment contrari, no resolem el problema. No dic que alguna vegada no s’haja de fer per a visualitzar, però no consolidar-ho. Crec que les dones estan evolucionant i generant un canvi en la societat, però els homes no i cal que ho fem.
P Què passa amb els xiquets quan acaben Estalmat?
R Els tenim dos cursos, uns 20 dissabtes a l’any. Com la majoria no vol anar-se’n, fem un programa de veterans biennal, i ens reunim una vegada al mes. Els que començaren en 2007 ara acaben màsters. Alguns han estudiat Matemàtiques, enginyeries, Filologia, Aeronàutica... No els dirigim cap ahí, però és el que els agrada a la majoria.
P És cert que els alumnes arriben a la Universitat mal preparats en Matemàtiques?
R Malgrat que s’ha intentat que no passe en els nous graus, hi ha un precipici entre què sap un alumne que arriba de Batxillerat i el que ha de saber en primer de carrera. Se suposa que l’alumne sap fer demostració però en Batxillerat no es dóna. Ho hem de resoldre amb una col·laboració entre la Universitat i Secundària. El professorat d’Universitat envellit encara creu que els alumnes han de vindre com abans. És molt fàcil dir que no saben res, però tal vegada ens hem de preguntar per on cal començar.
P Algunes universitats donen formació als alumnes abans de l’inici de curs...
R Sí, cursos d’anivellament. Sóc contrari, no perquè no siguen necessaris, sinó perquè haurien d’estar en els plans d’estudis. En la facultat hem inclòs Matemàtica bàsica perquè els alumnes s’acostumen al llenguatge de la demostració.
P Matemàtiques és la segona carrera amb més taxa d’abandonament a la Universitat de València, després d’Odontologia. Per què?
R Ha passat sempre. Hi ha una idea de les Matemàtiques diferent del què realment són; no ho transmetem bé. No és una carrera fàcil, però és que la vida és difícil.
P Diu que no es transmet bé el que són les Matemàtiques... què són?
R És càlcul i modelització. Són una importantíssima creació de l’intel·lecte humà, no és una ciència natural. Es creen idees matemàtiques modelitzant coses que hi ha a la natura i s’abstrauen. El gran èxit de la vida és la intel·ligència.
P Què li diria a qui pensa que no necessita les Matemàtiques per a viure, en el seu dia a dia?
R Pobret, serà un reu de la manipulació. La cultura és fonamental per no deixar-se enganyar. Tota persona major de 16 anys hauria de saber calcular un descompte quan va a comprar. A més, ara el codi binari està darrere de la tecnologia. Cervantes ja deia al Quixot, al segle XVII: «Todo caballero andante ha de saber Matemàticas, porque en algún momento hará uso de ellas». Ara estem al segle XXI.
P I què opina de l’eterna disputa entre Lletres i Ciències?
R No l’entenc. Hem de saber expressar-nos bé i conéixer la Història per a no repetir-la, i algú que es diu de Lletres ha de saber Ciències. Borges, Dalí, Picasso... es van adonar. Esta separació és una errada molt gran, i els gabinets psicològics dels centres han fet molt de mal. A mi em deien a l’escola que no anara a Ciències, que anara a Lletres... i mira on estic!
