La conselleria i els docents aposten per integrar els mòbils a les aules

Levante-EMV i amb el patrocini de Telefónica, la comunitat educativa va tindre un espai per debatre els principals aspectes que comporta esta nova revolució i com s'ha de replantejar el canvi en l'actual model d'ensenyament.

Per això, a més de la primera conferència a càrrec de Kim Faura, director general de Telefónica a la Comunitat Valenciana, Catalunya, Balears i Múrcia, que va insistir que s'han de canviar els patrons educatius; i de la clausura a càrrec del conseller d'Educació, Vicent Marzà, qui apuntà que cal «integrar» els mòbils a les aules i no prohibir-los; l'acte va comptar amb una taula rodona en la qual professors capdavanters van explicar com han introduït les tecnologies a les aules amb projectes exitosos que han traspassat els murs dels seus centres.

És el cas de Vicent Ferrer, cap d'estudis de l'IES Massamagrell i president d'«Un entre tants», una xarxa cooperativa d'experiències TIC per a l'ensenyament del valencià. El professor és, a més, un dels coordinadors de la «Valencianada», una gran gimcana per la capital del Túria, que l'alumnat d'ESO, Batxillerat i FP recorre amb l'única ajuda dels seus dispositius mòbils. El curs passat va reunir a 1.800 joves i en l'edició de 2019 s'han inscrit 2.200 estudiants de 33 centres.

Per a Ferrer, els dispositius mòbils «ajuden a la motivació de l'alumnat», ja que convertixen als adolescents en creadors i comunicadors i, a més, els treballs de classe «ja no es queden als calaixos dels professors, sinó que tenen difusió».

Malgrat l'èxit de la «Valencianada», el professor assegura que els docents i els centres «sempre» van «un poc per darrere» dels canvis en la societat. «Hem de treballar d'altra manera, ha d'haver una innovació constant i un canvi de rols. La instal·lació de projectors als centres no suposa un canvi de metodologia», recalca.

Tanmateix, lamenta que la legislació «no contempla els canvis tecnològics de la societat actual», fet que «limita». A més, assegura que es dóna «una dicotomia», ja que «el món està constantment interconnectat però diguem a l'alumnat que no utilitzen els dispositius mòbils».

Per la seua part, Àngels Soriano, coordinadora de llengües de Secundària del Col·legi Martí Sorolla de València, aposta «per donar un ús adequat a les tecnologies i aprofitar totes les capacitats dels dispositius mòbils que tots i totes tenen a la butxaca i a la motxilla».

La docent destaca que la digitalització permet treballar de forma creativa i col·laborativa. Ella és la impulsora del concurs de booktrailers del Martí Sorolla en el qual en 2017-18 van participar 17 centres, i destaca que donar veu a l'alumnat els «empodera». Per a ella, «llegir és l'entrada al discurs transmèdia», i el món digital permet que la literatura es mantinga viva. Al mateix temps, detalla, es treballen un fum de valors i tot tipus de competències que poden ser avaluades pel professorat.

Opcions formatives

Per a dur a terme esta ingent tasca, els docents compten amb l'assessorament dels Centres de Formació, Innovació i Recursos Educatius (Cefire). Armando Barrios, coordinador TIC de la Conselleria d'Educació, va explicar ahir que una trentena de persones treballen per la implantació de les tecnologies a les aules: 18 repartides en la xarxa de cefires i sis més integrades en el Servei d'Informàtica per als Centres Educatius. Així, s'oferix als docents una oferta formativa bàsica i altra més específica, per exemple, a través d'un kit o de formacions sobre seguretat o diferents entorns, com la plataforma Moodle.

Julio Monreal, director general de relacions institucionals de Prensa Ibérica València, va assegurar que la jornada tenia com a objectiu «debatre i explorar totes les possibilitats que donen les noves tecnologies». «Fa molts anys que a Prensa Valenciana i Levante-EMV vam vore la necessitat de parlar d'innovació. A través de les nostres pàgines, els lectors han conegut les iniciatives innovadores que contribuïxen a millorar el món de l'ensenyament», afirmà.