L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha declarat Sant Vicent Ferrer (València, 1350 - Vannes, 1419) Escriptor de l'Any 2019, coincidint amb el sis-cents aniversari de la seua mort, amb els lemes «Sant Vicent Ferrer, valencià universal» i «Projecció europea d'un sant valencià». L'Any de Sant Vicent Ferrer vol ser una celebració acadèmica i cívica per a lloar i recordar la gran trajectòria humana, intel·lectual i religiosa d'este valencià universal.

Dins d'esta commemoració, l'AVL ha editat un còmic de 20 planes que resumeix la vida i obra del sant de manera fidel i atractiva. El guió és obra de Honorat Ros i José Fonollosa; i els dibuixos de Fonollosa. El disseny i la maquetació ha estat a càrrec d'Edicions Camacuc. Este còmic es distribuirà el pròxim dissabte 27 d'abril amb Levante-EMV gratuïtament.

La publicació que rebran els lectors, arrenca en 1350 en la casa dels pares de Vicent quan encara no havia nascut tot i que sa mare ja estava embarassada. Finalitza el 5 d`abril del 1419 quan va morir el teòleg. Posteriorment, el 1455 fou canonitzat pel papa valencià Calixt III, després d'uns anys d'estudi de la seua vida i miracles. L'any 1594 va ser nomenat nou patró del Regne de València. Tots estos fets històrics estan resumits en forma de vinyetes que reflecteixen perfectament la intensa biografia d'este personatge irrepetible. Una part de la vida de Vicent Ferrer va transcórrer entre la cort de la Corona d'Aragó (1392-1394) i la cúria d'Avinyó (1394-1399). A Barcelona va ser assessor preferent del rei Joan I i confessor de la reina Violant, i a Avinyó, capellà i penitenciari apostòlic del papa Benet XIII, on escriu el Tractat de la vida espiritual. En l'anomenada visió d'Avinyó se sentí cridat a centrar-se en la predicació, i va abandonar el palau papal.

A partir de 1399, Vicent Ferrer té com a dedicació preferent la predicació per terres valencianes, i també en els regnes hispànics i arreu d'Europa. Sempre atent als esdeveniments eclesiàstics i polítics del seu temps, intervé decisivament en la resolució de la via successòria en la Corona d'Aragó (1410- 1412) i en les diferents fases del cisma d'Occident, que no va veure definitivament resolt. Sens dubte és un dels valencians més universals i un religiós venerat en pobles i ciutats de tota la Comunitat.