La competició internacional World Skills, que el passat més de setembre va organitzar la seua 45a edició en Kazan (Rússia), té origen espanyol, i més concretament valencià. La cita mundial va sorgir arran d'un concurs que va començar a celebrar-se a Espanya, i a poc a poc va anar creixent i sumant països, fins a convertir-se en l'esdeveniment que es coneix hui dia.

Per a descobrir la història de la World Skills cal remuntar-se a l'Espanya de postguerra. Com el país necessitava mà d'obra qualificada, la dictadura franquista va promoure l'aprenentatge d'oficis, i es va inventar una competició de destreses entre els estudiants que estaven formant-se. És en eixe moment en què apareix la figura de Francisco Albert Vidal, considerat el vertader promotor de la iniciativa i molt preocupat per la motivació de l'alumnat i el professorat.

La primera edició del certamen, celebrada en 1947, ja fou un èxit, i comptà amb la participació de centenars d'aprenents d'una dotzena d'especialitats mecàniques.

En 1950, la competició va créixer i deixà de ser estatal per a convertir-se en ibèrica, ja que també comptà amb participants de Portugal. Però no és fins tres anys després, 1953, quan es pot parlar d'una cita internacional, amb estudiants provinents d'Alemanya, Anglaterra, França, Marroc i Suïssa. En 1958, les proves es realitzen per primera vegada fora d'Espanya, a Bèlgica.

La tasca de Francisco Albert fou reconeguda i, de 1950 fins al 1983, el porta fins a la secretaria de l'Organització Internacional per a Promocionar la Formació Professional, organisme que també presidix de 1984 a 1992. En maig de 1992, deixa el càrrec, però el nomenaren president d'honor de l'organització.

Nascut en Pinós, en juliol de 1917, l'impulsor de la competició faltà en octubre de 1993. En la seua memòria, i com a reconeixement de la seua gran tasca desenvolupada en favor de l'FP, eixe mateix any World Skills canvia de nom el premi que cada competició s'atorga al millor estudiant entre tots els participants de totes les categories. Com explica l'organisme internacional al seu web, el premi es canvia de nom «per a honorar les contribucions d'Albert Vidal per les seues dècades de devoció al moviment World Skills». Va ser el 1995, a Lyon (França), quan un estudiant va rebre el guardó per primera vegada.

Ara, a l'última edició del campionat, que es va celebrar del 22 al 28 d'agost en Kazan (Rússia), l'organització va convidar a la família de Francisco Albert Vidal. De fet, va ser una de les seues filles, Paloma Vidal, qui junt amb el president de World Skills, Simon Bartley, va entregar el premi amb el nom del seu pare a l'estudiant russa Anastasia Kameneva. Fou, segons l'organització, «un dels moments més esperats» de la cloenda.

Desde World Skills destaquen que, durant més de 30 anys, fou «promotor incansable» de la competició i el «responsable de la consecució dels objectius». Destaquen que estava «presentant constantment noves idees» i que gràcies al seu afany, el concurs es convertí «en el treball de la seua vida i l'organització en el que és hui dia».

«Contagiava entusiasme»

Qui el coneixia és conscient de la dedicació amb què Francisco Albert Vidal s'entregava a la Formació Professional. José Rubio, professor jubilat, amic i actual colaborador senior skill, va tindre l'oportunitat de treballar amb ell de 1989 a 1991, en l'organització de diferents cites internacionals. Recorda d'ell «la seua enorme capacitat de comunicació i de treball» i que el seu entusiasme «contagiava» a les persones que l'envoltaven. Ja a la seua època, el fundador de la competició defensava que «un futur prometedor sols era possible amb l'FP» i que calia «convéncer a pares, formadors i caps d'empreses».

Rubio assegura que va ser molt emocionant el reconeixement que se li va fer a Kazan, i vore que «23 anys després encara està vigent la seua tasca». De fet, en esta edició participaren 1.300 joves -tres d'ells valencians- de 63 països. Segons conta, el fundador tenia als actes «tractament de primer ministre» -«donava medalles al costat de Margaret Thatcher»-, però lamenta amb tristesa que la seua figura té «més reconeixement mundial que al seu propi país». Malgrat això, no tothom oblida la seua tasca i el 2015, el seu municipi natal el va nomenar fill predilecte. «Com a valencians, és un orgull i honor», apunta Rubio.