Mónica Oltra: "El feminismo es un movimiento que está transformando este siglo"

Discurso íntegro de Mónica Oltra

Benvolgudes, és un plaer acompanyar-vos en la 3ª edició valenciana dels eWoman. Una jornada que serveix d’empoderament i visibilització del talent de les dones i del compromís de Prensa Ibérica amb la igualtat.

Fa pocs anys era impensable que el teixit empresarial o el govern posara l’accent en el talent femení, fa molt poc de temps que estem veient els fruits del moviment feminista, perquè, estareu d’acord, vivim un nou impuls del feminisme que s’escampa per molts àmbits, per exemple a l’arribada de les dones als espais de presa de decisió i a la visibilització i normalització d’eixe fet.

La gran quantitat d’esdeveniments i accions en favor de la igualtat que tenim al llarg de l’any, i no sols en dates clau, n’és testimoni que cada dia el feminisme és més transversal i que la mirada igualitària està en més i més llocs.

Al llarg del dia, escoltareu companyes que compartiran les seues experiències i els seus talents amb totes vosaltres i crearan eixe espai de sororitat on realment brolla el talent femení i feminista.

Totes elles tenen un plus, o més d’un. Vull dir que són dones que han triomfat en un espai d’homes: enginyeres, directives, esportistes... Totes han assolit i fins i tot han trencat més d’un sostre de vidre, segur. Però a més, totes volen transformar eixe espai de poder que han conquerit.

Sí, a les dones ens toca ser doblement valentes: ser pioneres i obrir nous espais, i a més convertir-los en llocs on el poder siga un verb i no un substantiu. On poder fer coses, on poder incorporar la perspectiva de gènere i la sostenibilitat en la Responsabilitat Social Corporativa, o poder fer mentoratge i ajudar altres dones a ocupar els llocs que els pertoquen i que a causa del patriarcat, tenim tan difícil accedir.

Així que a les ponents i a tantes dones que esteu ací vos dic que enhorabona i gràcies per ser referents i crear referents de dones. Uns referents que han de ser per a les xiques i per als xics!

Dones emprenedores, esportistes, pioneres, les dones més valentes que han aconseguit arribar a destacar en els espais masculins i masculinitzats, a totes vull recordar-vos que no esteu soles i també que juntes som més fortes.

Per això vull recordar més dones valentes que enfronten lluites. Com les joves del món, liderades per Greta Thumberg, que ens han de servir també d’exemple i de reflexió. Podem reconèixer quines lluites valen la pena fer nostres i el futur de les nostres filles i fills, se’ns dubte és una lluita per la qual val la pena unir-nos.

I és que hi ha dos moviments globals que estan transformant este segle, que són el feminista i l’ecologista. L’un liderat per les dones i l’altre per joves.

També vull recordar més reptes que enfrontem com a dones en este món globalitzat. Les dones migrades que viuen altres tipus de precarietats i que també hem de combatre juntes. L’escletxa salarial, les condicions laborals per a les dones, joves, migrades... Són les pitjors i en això cal ser solidàries. Com diuen elles: no oblideu que mentre vosaltres esteu trencant sostres de vidre, i està molt bé, algunes estem agranant els trossos de terra.

Per això, quan parlem dels talents de les dones, dels lideratges femenins, que certament són imprescindibles, ens cal recordar que és només una part de la nostra lluita. Perquè feminitzar la societat és més que arribar a l’èxit professional.

Per cert, m’agrada molt que enguany heu afegit el premi esportiu perquè incorpora valors d’equip, de respecte, d’esforç i de superació, que només l’esport és capaç d’unir.

Uns valors molt feministes, els del treball conjunt, la constància i l’esforç quotidià. Uns valors essencialment col·laboratius perquè a les dones se’ns ha instruït ancestralment per cooperar. O com explica Marilyn Loden (la consultora que usà per primera volta l’expressió “sostre de vidre”), els lideratges masculins són més competitius, mentre que els femenins són més cooperatius. També hi ha una diferència entre les organitzacions, aquelles més verticals i jeràrquiques són més masculines mentre que les feminitzades són de treball en equip.

Una tercera diferència és que l’objectiu principal dels lideratges masculins és aconseguir el triomf, mentre que els lideratges femenins persegueixen la qualitat. Loden encara aporta una diferència més: la resolució de conflictes s’afronta de forma més racional o més intuïtiva en funció del rol de qui exerceix el lideratge. Recordeu que parle de “rols” i no de persones.

Perquè una de les moltes coses que ens ensenya el feminisme és la reconstrucció com a persones, al marge del nostre sexe o gènere assignat. Fer de les dones referents, que és el que estem fent ací és fonamental, bàsic. Estem corregint una falla històrica injusta i que ens perjudica al conjunt de la societat. Durant anys i anys, hem perdut, reprimit i ocultat la meitat del talent i només això ja justifica la nostra tasca.

Però en queda altra part. Perquè el masclisme ens ha tallat les ales a les dones, i nosaltres a poc a poc les estem refent, però als homes els ha ferit el cor, la capacitat de mostrar afecte i de sentir-se vulnerable i els ha obligat a només guanyar, competir, lluitar...

Vos anime a ser pioneres també en açò, en mostrar que les dues coses poden i deuen conviure en cada ésser humà. Que en essència ser persona és conjugar la vida pública i privada de forma equilibrada. Que triomfar i ser vulnerable és compatible, que les intel·ligències són múltiples i complementàries, que cuidar de les persones és una part fonamental de la vida que no devem delegar, perquè ens perdem una part, que mostrar dubtes, acceptar les diferències i compartir l’èxit ens fa millors persones i ens ajuda a construir les identitats futures.

Les nostres xiquetes i xiquets necessiten referents, fortes i vulnerables, lluitadores i conciliadores, cuidadores, afectuoses, empoderades. I necessiten saber que eixes qualitats no tenen res a vore amb ser home o dona, sinó en ser persona.

Gràcies.