Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

En Domingo

Falles primitives en el Madrid del segle XVIII

Documents històrics del segle XVIII revelen les similituds entre la festa madrilenya dels judes i les falles primitives de València. Es feia la vespra de Sant Josep, era un cadafal amb ninots dalt i la celebraven fusters i veïns amb pirotècnia i versos explicatius.

Falles primitives en el Madrid del segle XVIII Eduardo Ripoll

La informació continguda en dos documents històrics de mitjans del segle XVIII sobre la festa dels judes en el Madrid d'esta època dipositats en l'Archivo Histórico Nacional, juntament amb uns versos populars conservats en la Biblioteca Nacional i una carta d'un i?lustrat de 1771, poden contribuir, per comparació, a la investigació de les falles valencianes primigènies. La nostra hipòtesi planteja que l'organització, temporalitat, desenvolupament i estructura ritual de la festa madrilenya dels judes, prohibida pel govern de Carles III en 1772, és molt semblant a les primitives falles de València. Per això, hem volgut parlar de «falles primitives a Madrid», perquè els judes es feien la vespra de Sant Josep, tenien l'estructura d'un cadafal amb escenes de ninots dalt, i les celebraven els aprenents de fusters (i fusters) junt amb els veïns, amb acompanyament de pirotècnia popular i versos explicatius.

En el primer document, de 12 de març de 1767, uns aprenents de fuster dels tallers dels carrers de Cantarranas i del León sol·liciten a l'autoritat municipal de Madrid llicència per a instal·lar la vespra de la festa de sant Josep unes estàtues anomenades «Judas» davant les portes dels tallers dels mestres, per a ser cremades a la nit amb acompanyament de coets i lluminàries. Per a reforçar la petició, argumenten que es tracta d'una «costumbre inmemorial en la Corte». Els sol·licitants es comprometen que el festeig no impedisca el trànsit, així com a fer-se càrrec de reomplir els forats oberts per a fixar els pals on anaven els judes i a netejar la zona agranant les cendres «después de quemar las estátuas y luminarias». Finalment, l'autoritat municipal els concedix llicència «con tal de que no disparen Coettes ni otra pólvora alguna, ni bisttan con ella, los Judas».

El segon document és una carta del 21 de març de 1771 de l'il·lustrat José de Viera i Clavijo, on descriu a un amic la festa dels judes de Madrid. Viera parla de 500 o 600 judes que estan «desparramados por el pueblo», entenent que «cada Judas suele constar de tres y cuatro personas, esto es, de tres o cuatro figurones. Vestidos diferentemente y aún representando fábulas mitológicas», i situats «en medio de las calles varios tabladillos, máquinas y maromas». La carta hi afegix que el poble es bolca festivament en la contemplació rodada de les estructures, i tot seguit gaudix amb la foguera final, descrita com un «auto de fe».

Un tercer document són un versos de finals del segle XVIII en els quals es parla d'unes figures que estan «en alto», amb les quals es representa una mena d'acte de fe amb la crema del judes i els vicis que este encarna. Els versos fan referència a l'existència de «muchos Judas» a Madrid, amb personatges com un galant, una adúltera, un metge roín o un gallec que roba al seu amo. Este document demostra que els cadafals anomenats «Judas» a Madrid anaven acompanyats de versos satírics, com les falles primitives, i que alguns d'estos s'editaven per a augmentar el ressò de la crítica popular.

El quart document és un ban de 6 de març de 1772 que anuncia l'abolició de la festa dels judes a Madrid que es feia en la vespra de Sant Josep i també Dissabte Sant. L'orde ve directament del rei Carles III i en el seu nom la fan seua els alcaldes de la Villa y Corte de Madrid «para exterminar, y abolir perpettuamentte, el ridículo perjudicial abuso, de las figuras, ò Esttafermos, que con nombre de Judas, se colocan en las calles, y Plazas de estta Villa, y Cortte». El decret diu que el ninots o «Judas» es posen dalt d'entaulats o es pengen dels balcons «con irrisión, incomodidad, y aún escándalo de los que ttransittan». La prohibició anuncia que «ninguna Persona, de quales quiera estado, y Calidad que sea, pueda en lo subzesibo, colocar, oponer, en las Calles, o Plazas de estta Villa, y Cortte, Semejantes Fasttidiosas Ridículas figuras, ó esttafermos llamados Judas, ni colgarlos desde las Venttanas, ó balcones, ni enzender hogueras, ó usar óttros fuegos Arttificiales, con mottibo de festtibidad alguna, ni en los días de San Josef, y su Víspera, y Sábado Santto».

En el ban s'especifiquen les penes econòmiques o de presó («pena de veinte Ducados, y diez días de Cárcel») per als transgressors de la nova norma, sent d'aplicació a «los Padres de Familias, Maesttors, Carpinteros, Evanisttas, y quales quiera óttros diferentes Arttesanos, por sus hijos, oficiales, Aprendizes y Criados». El ban de 1772 conclou comunicant la seua difusió massiva, a través del pregoner, de manera que no es poguera al·legar ignorància de la norma. El que està clar és que, arran de la prohibició de 1772, la festa dels judes de 1771 fou l'última a celebrar-se a Madrid. També queda clar que el protagonisme dels aprenents de fusters i dels fusters és essencial en la organització i construcció dels judes, encara que també s'evidencia la participació d'altres artesans i dels veïns. I observem per la documentació aportada que es tracta d'una festa multitudinària, tant per assistència com per extensió geogràfica. En conseqüència, podem afirmar que els judes de Madrid, com a cadafals erigits i cremats en dates de mitja quaresma, funcionen com a autèntiques falles primitives en un context local diferent del valencià, però pràcticament amb els mateixos elements constitutius, incloent-hi el lligam amb sant Josep, els fusters i els veïns. Per esta raó, el coneixement de la festa dels judes de Madrid resulta essencial per a continuar investigant sobre els orígens i les característiques de les primitives falles valencianes. És el que intentem demostrar en el número 24-25 de la Revista d'Estudis Fallers, on publiquem l'article «Falles primitives en el Madrid del segle XVIII. La festa dels fusters i els judes en la vespra de Sant Josep».

*por Gil-Manuel Hernàndez, Ricard Català, Javier Mozas i Josep Lluís Marín

Compartir el artículo

stats