Fa uns anys, Paquita, va deixar de cosir. La vista ja no li ho permetia i la seua màquina Singer va quedar arraconada al saló de la casa, coberta d'un bonic tapet de punt de ganxo que li va fer sa mare per al dot. I és que Paquita, modista de tota la vida, va deixar fa uns anys les obligacions professionals per descansar i disfrutar de la família junt amb el seu marit.

Setmanes abans de les festes falleres, va rebre la comanda d'una neboda seua perquè li arreglara el vestit de fallera. La peça, preludi del que estava per vindre amb motiu de la pandèmia global ocasionada pel Covid19, va quedar arreglada, tot i que la xica no se'l va arribar a posar. El que ella no sabia és que aquella màquina que havia posat en marxa de nou ja no tornaria al seu lloc de parada.

El dia de Sant Josep, Paquita pensava en la seua neboda i com haguera lluït el vestit de valenciana. Este pensament li va vindre al cap mentre escoltava els músics de la Societat Artístico Musical Picassent, la Societat Musical l'Om i el Grup Cultural Ball de Bastonots, els quals s'uniren, individualment i des de les seues cases, a la iniciativa popular convocada per a la jornada i denominada el «Festival dels Balcons». Els tres col·lectius musicals del poble delectaren el migdia tocant «Paquito el chocolatero» i «Amparito Roca», amenitzant-nos així aquell seté dia de confinament.

Passades les Falles, Paquita va rebre la telefonada de Susi, la presidenta de Tyrius Picassent qui li va contar l'engranatge que s'havia posat en marxa per confeccionar més de 20.000 mascaretes de protecció per al veïnat. Una proposta a la qual es va sumar també Isabel Serrano, propietària d'un taller de confecció al poble. En definitiva, una gran iniciativa de participació ciutadana organitzada i coordinada des de l'Ajuntament de Picassent i engegada a base de pedalejades d'il·lusió, d'esperança i de solidaritat. Un gran equip humà conformat per més de 50 dones que han convertit les seues mans i el seu saber fer en les millors ferramentes per combatre, des de casa, esta crisi.

El comedor de Paquita és ara un improvisat taller de costura, de dia i de nit. Hi ha fils per tots llocs que serveixen també per distraure a la seua gateta. Són les 5 i toquen el timbre. És Jesús, voluntari de Protecció Civil, qui arriba per recollir i traslladar les mascaretes, ja cosides, als membres del Grup Jovenívol La Miraculosa, per repartir-les casa per casa. A esta fita solidària, es suma la donació feta per l'empresa local Tapizados Carrasco, els quals han fet entrega de més de 300 mascaretes al poble. També l'Agrupament Escolta l'Om, deixa la seua petjada solidària als carrers per realitzar la compra als majors i a aquelles persones dependents que no poden eixir de casa, perquè no els falte de res.

L'endemà, a les 11, Salvador, l'home de Paquita, ix al balcó i saluda a Juan, treballador de la brigada municipal. A les seues mans arrastra una mànega que neteja cada racó del poble amb aigua i lleixiu i que està connectada al dipòsit del tractor conduït per Pepe, «El roget», un dels llauradors solidaris de la Cooperativa Agrícola San Isidro Labrador que s'han unit també a la lluita contra el coronavirus.

Per la vesprada, Paquita escolta una sirena. Preocupada, ix corrent al balcó pensant que alguna cosa ha passat al seu carrer. Falten deu minuts per a les 8. El cotxe de Protecció Civil està parat enmig del carrer. Des del balcó de la finca d'enfront comencen a enlairar-se globus de colors mentre que pels altaveus del vehicle sona la mítica cançó, Aniversari feliç, del grup Parxís. Paquita s'emociona i li llança un bes a Pau, el seu veïnet que hui compleix 3 anys i que té penjat a la finestra un bonic arc de Sant Martí que ha pintat juntament amb el seu germà Adrià amb un missatge esperançador: «Açò passarà. Tot anirà bé. Nosaltres ens quedem a casa». L'escena es repeteix per tot el poble.

Es fan les 8 i el veïnat comença a aplaudir. Les mans de Paquita tremolen, com també ho fan els seus ulls mullats per l'emoció, i s'uneix així a la cita que cada vesprada té lloc als balcons del poble, escenaris oberts des d'on brolla l'ovació i l'agraïment cap al personal sanitari, i cap a totes les persones que estan treballant en estos moments tan complicats. A l'ovació s'uneixen la Policia Local, la Guàrdia Civil i Protecció Civil, que passen pel carrer amb les sirenes dels vehicles engegades unint-se d'esta manera a l'agraïment públic.

Després de sopar, Paquita torna a seure a la cadira per reprendre la feina amb les mascaretes. És nit fosca, una menys de confinament i una més que camina cap al futur. Un futur ple d'estels de bondat, de mans treballadores, de voluntat ferma, herència anticipada d'un poble solidari.