01 de mayo de 2020
01.05.2020
Levante-emv

La rogativa de Morella a la Vallivana

02.05.2020 | 01:23
La rogativa de Morella a la Vallivana

Com cada any hui, primer dissabte de maig, hauria de fer-se la romeria de Morella al santuari de la Mare de Déu de Vallivana. I és que la primavera és temps de rogatives, algunes de les quals, desgraciadament han desaparegut, però d'altres, com la de Morella a la Vallivana, afortunadament es conserven, tot i que enguany aquesta romeria es vorà suspesa per la Covid-19.
A part de la rogativa que cada primer dissabte de maig, cada sis anys Morella es vesteix de festa en la celebració del Sexenni en honor de la Mare de Déu de Vallivana. L'últim dels Sexennis, en la seua 54ena edició, va ser el 2018. Però cada any, el primer dissabte de maig, amb la Rogativa de Morella, els morellans es desplacen a peu al Santuari de la Mare de Déu, a 24 quilòmetres de la capital dels Ports, per honorar la seua patrona, fins l'endemà diumenge, que la gent torna de nou a Morella.
El Sexenni, massa desconegut entre els valencians, té el seu origen en la protecció que la Mare de Déu va fer de Morella en la terrible pesta de 1672. Un any després, "el Justícia, Jurats i Consell de Morella", van acordar "donar grasies a la Imperatris de totes les creatures y Senyora nostra la Verge de Vallivana ara i en tot tems en un novenari de sis en sis anys per l'benefisi de la salud alcanzada en l'any passat". Per això el poble decidí "en demostració de agraïment y grasies, se porte a la present vila, y se li celebre un novenari en la iglesia major, perque se continue y aumente la devosió á la sagrada image".
L'edició facsímil de la Historia de la Muy Noble, Fiel, Fuerte y Prudente Villa de Morella, de Francisco Oliet Palos, de 1861, descriu la "Historia de Maria Santísima de Vallivana. Su origen y antiguedad". En aquest text, Oliet es fa ressò de "la breve historia de Maria Santisima que se publicó en Valencia por Joseph Garcia en 1721", i escriu: "Esta Santa Imagen es de los tiempos de los Santos Apóstoles quando el Apostol Santiago estuvo en Valencia y despues en Peñíscola". L'Apòstol va passar també per Morella, on va trobar "en el Bosque de Vallivana (que dista dos leguas de la Villa) la estatua del Dios Jupiter la derribó por sus manos de aquel injusto trono y colocó en el, la Imagen Sacrosanta de Maria Madre de Dios, para que fuese venerada de los fieles Christianos".
El llibre detalla "Su aparicion y hallazgo (en tiempo de dicho Rey D. Jayme) por un humilde Pastor". El text descriu també la imatge de Santa Maria, que és "de Barro cozido; pero de un rostro tan hermoso, que parece animado" i per això mateix, "roba y atrae los corazones de los que la miran y veneran". El text inclou els capítols referents a "Su culto y Devocion", els "Prodijios obrados por su intercesión", descrivint el "Motivo de las fiestas sexenales" i el "Modo conque la Ylte. Villa las exequta", la "Casa y hermitorio de Vallivana" i els "Gozos en honor de Ntra. Sra. de Vallivana".
En 1929 Eduard López Chavarri, escrigué en referència a la festa del Sexenni: "fa goig de vore el camí solcat per núvols d'incens, cobert d'enramades, i ple de cants religiosos, de llums, d'arcs que brillen al sol, de flors, de "visques" entusiastes".
Com escrivia Joaquim Puig fa sis anys, el Sexenni, "És una aliança entre el passat i el futur, entre els morellans més enllà dels pensaments, el temps i la condició".
I el filòleg Vicent Pitarch, escriu: "quan un s'acosta a Morella, tot participant de les festes del Sexenni, t'assalta la impressió d'endinsar-te en un ambient barroc", pel fet que "Morella es transfigura durant les festes del Sexenni".
En la seua devoció a la Mare de Déu de Vallivana, la beneïda entre les dones, els morellans ens ensenyen a confiar en Santa Maria, mare de consol i d'esperança i estrella que il—lumina les nostres nits.
Com ha dit el P. Abat Josep Mª Soler,"la maternitat de Maria ha fet possible que la humanitat puga palpar amb paraules i gestos humans, com la Saviesa divina compartia les seues delícies amb el gènere humà". I és aquesta sol—licitud maternal de Santa Maria, que "queda significada en la multitud de santuaris marians que hi ha a la nostra terra", com el de Vallivana.
Que la Mare Verge, que és imatge de l'Església i que amb el cant del Magníficat proclamà la grandesa del Déu que ens salva, del Déu que "dispersa els hòmens de cor altiu", del Déu que "derroca els poderosos del soli i exalça els humils" (Lc 1:51-52) ajude els morellans a avançar en el camí de la fe. I que aquesta rogativa de Morella al santuari de la Mare de Déu de Vallivana, enguany des de casa, faça dels morellans, testimonis de la Pasqua que ara estem celebrant.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

Calendarios 2020

Calendario Laboral y Escolar Comunidad Valenciana

Consulta el calendario de 2020

Todos los días festivos nacionales, locales y de las ciudades de València, Castelló y Alicante de 2020, así como el calendario escolar para el curso 2019/20.