Q uan tornarà a obrir les portes el monument de les Sitges de Burjassot perquè la gent passege sobre la seua esplanada de color 'blau' -un de tants reflexos del cel sobre la terra- i contemple les riqueses d'este espai conegut com el pati de Sant Roc i dedicat a aquell pelegrí del segle XIV a qui, entre altres persones elevades als altars, bé podria considerar-se'l pioner de l'actual oenegé Metges sense Fronteres?
En el seu «Coral romput» -obra que reflectix allò que comporta la pèrdua d'un ser volgut al poc temps de nàixer-, el poeta Vicent Andrés Estellés 'fotografià' en acurats versos alexandrins alguns detalls del «Balcó d'Espanya» -l'esplanada de les Sitges- com ara «la molsa / que creix entre les lloses del pati de Sant Roc. / Són unes lloses blaves, quasi blaves més bé».
La matèria prima de l'enllosat 'blau' -les «lloses blaves»-, que tantes generacions de burjassotins han viscut des de la seua instal·lació -fa pràcticament quatre centúries i mitja- sobre allò que foren depòsits de forment, «procedix, en la seua majoria, de les pedreres de pedra blava de Morvedre (Sagunt)», com, entre altres fonts, referix l'equip d'historiadors de l'associació Amics i Amigues de les Sitges de Burjassot.
Estellés -periodista i cronista oficial del poble-, ¿qui sap si al dictat de la musa?, pintà de blau eixe sòl de pedra llaurada a mà sobre una de les llomes de la localitat, instal·lat ja en el segle XVI amb la finalitat «d'evitar les filtracions d'aigua de pluja a l'interior dels depòsits, cosa que podria malmetre el gra emmagatzemat».
De la mateixa època, durant un període d'ampliació del conjunt arquitectònic comprés entre 1578 i 1591, data la construcció d'altres elements com la muralla de contenció y la creu plateresca que presidix el pati. Les grades sobre les quals s'alça el crucifix -el que ara es veu és una reproducció realitzada després de la Guerra Civil- també arribaren de les pedrisses blaves de Morvedre.
Amb el temps, l'antic graner anà deixant de tindre la funció per a la qual fou concebut -magatzem de forment- i a poc a poc esdevenia un espai per a l'esbargiment, la sociabilitat i la cultura, un 'mirador'. En el segle XIX, pressumptament el rei Ferran VII ja el batejà com a «Balcó d'Espanya». I, com escrigué el poeta Estellés en el seu «Mural del País Valencià»: «Burjassot fa la festa i la desfà. / Era infant, i en el pati de Sant Roc, / veia lluny la ciutat i veia el mar». ¿Quan tornarà el poble a recórrer les seues lloses blaves?
Monument nacional
La imatge de baix és el pati de Sant Roc, que forma part del conjunt de les Sitges, monument nacional propietat de l'Ajuntament de València i que està en Burjassot.
