Gúmer Pardo ens ha deixat aquesta matinada. Molta gent hem compartit amb ell espais de militància, treball, lluita i diversió. Recorde, entre tantes trobades i converses, la que va tenir lloc a Porto Alegre durant la celebració del Fòrum Social Mundial. Gúmer Pardo viatjava aquells dies per Amèrica Llatina, des de Veneçuela fins al Mar de Plata i aprofità per acostar-se a Río Grande do Sul. Quedàrem a trobar-nos en una cafeteria del Mercat Públic de Porto Alegre. Després decidírem anar a Cidade Baixa per sopar amb una part de l’expedició valenciana que participava en aquell esdeveniment altermundialista. Ens va contar amb molts detalls i il·lusió el seu viatge, ple d'anècdotes de tota mena. Van ser dos dies molt intensos. Ens parlà del viatge, de la situació política i social dels diversos països visitats. S'entusiasmava conversant sobre la política valenciana i estatal i, com no, sobre el FSM. Deu anys després, recorde amb emoció aquelles converses, com tantes altres que he mantigut amb ell al llarg dels anys i de les quals he aprés molt.

Gúmer Pardo ha estat durant tota la seua vida una persona compromesa amb l'emancipació de la classe treballadora, fidel a la seua classe i al seu país. És difícil pensar en alguna lluita o moguda social, sindical o política en què no hi participara. Des de la seua militància sindical, ha exercit un paper clau per afavorir la consolidació i creixement de la Intersindical Valenciana i per situar-la en l’espai del sindicalisme de classe transformador.

La Intersindical Valenciana se sent hui òrfena d'un company que ens ha enriquit amb les seves reflexions i aportacions. Un amic íntegre i imprescindible per a la construcció d’una central sindical de classe valenciana, confederal i internacionalista.

Gúmer Pardo, activista social, comunista, era militant del PCPV i d’EUPV. Ha sigut un lluitador, un home gran i estimat. Només cal fer una ullada a les xarxes socials o escoltar els comentaris dels diversos grups socials on estava per trobar paraules d'agraïment cap a Gúmer i de tristesa per la seua absència a partir d'ara. El buit serà físic, però el nostre record individual i col.lectiu, romandrà intacte.