El 57 % de les persones que habiten a la Comunitat Valenciana es declaren valecianoparlants; el parlen sempre o per normal general en les seues relacions quotidianes. Però sols el 63 % d’elles l’empra, com a primera opció, quan estan de compres en un centre comercial; és a dir, dues de cada cinc abandonen la seua llengua materna.
És un estigma que molts — qui escriu també ho té com a assignatura pendent— perpetuen com a resultat de «múltiples processos sociohistòrics, sociopolítics i culturals que han conformat la realitat sociolingüística del present». Així ho assegura, entre moltes altres dades, la tesi «Presència i ús del valencià en l’àmbit comercial» elaborada per Yaiza Pérez, socióloga y profesora associada de la Universitat de València (UV), la qual determina que el valencià és un idioma relegat a una posició minoritària en les transaccions comercials i, sobretot, en la seua presència en establiments comercials de nord a sud de la Comunitat Valenciana.
La investigació ha analitzat la presència i utilització de la llengua, tant de forma escrita com oral, en un total de 1.865 establiments valencians, repartits entre xicotet comerç, mercats municipals i grans superfícies comercials. La mostra emprada per a l’anàlisi recull locals comercials de sis localitats —València, Castelló, Alacant, Elx, Alcoi i Gandia—, que són capitals de comarca i grans motors econòmics i que, a més a més, s’inclouen com a zones de predomini lingüístic del valencià segons la Llei d’ús i ensenyament del valencià (LUEV).
Encara que hi ha diferències notables segons l’àmbit geogràfic i, també, una major incidència en el terreny oral davant de l’escrit; l’estudi conclou que «els resultats qualitatius i quantitatius mostren un clar predomini del castellà en l’escenari comercial».
En format escrit
Un dels objectes d’estudi de la tesi és la presència del valencià en l’àmbit visual, per al qual analitza els elements tant de l’interior com de l’exterior de les botigues.
En les façanes comercials, sols el 6,37 % dels rètols està en valencià, davant del 61,56 % que empra el castellà i el 27,97 % que es decanta per l’anglés. La utilització de la llengua valenciana és molt més alta en mercats, on el percentatge s’eleva al 13,9 %, i pràcticament inexistent als centres comercials, amb sols el 0,76 % dels rètols.
L’ús del valencià cau dràsticament pel que fa a la informació escrita dels aparadors (1,53 %) i relativa als horaris (1,30 %).
En els cartells interiors, el percentatge és més baix encara. Sols el 0,75 % dels textos estan escrits en valencià, davant del 79,29 % en castellà i un 16,35 % que combinen el castellà amb l’anglés.
Major ús oral del valencià
Encara que lluny de les preferències de la ciutadania —el 56 % de les 1.114 persones enquestades desitja que augmente la presència del valencià en la societat—, sols el 18,58 % de les converses entre el personal comercial i la seua clientela es produeix en valencià. De nou, el panorama marca desigualtats entre els mercats (15,46 % de les converses) i els centres comercials (2,05 %).
Altres dades recollides són que el 90 % del personal dels comerços parla el castellà amb els seus companys —el percentatge cau al 65,12 % a Alcoi— i, encara que el client inicie la conversa en valencià, el 82,40 % d’ells respon en castellà.
Alcoi, castelló i gandia, on domina el valencià
La divergència lingüística entre les diferents ciutats de l’estudi és notable, amb un major nivell de castellanització en l’àmbit comercial a les localitats d’Alacant, Elx i València. Per contra, Alcoi, Castelló i Gandia són els municipis «on el paisatge lingüístic està més valencianitzat», especialment en el terreny de l’oralitat. De tota manera, en les conclusions de la investigació, Yaiza assegura que «hi ha un procés greu i gran de castellanització en totes les zones geogràfiques de la Comunitat Valenciana».
De fet, una de les curiositats de l’estudi és que la presència del valencià en els comerços no és un tema de debat habitual entre la ciutadania de la regió:«no està present en les converses quotidianes», afirma la investigadora. Es dona, de manera minoritària, en els grups de discussió conformats a Alcoi, Gandia, Castelló i València, però és inexistent a les dos altres ciutats (Alacant i Elx).
Una de les possibles raons establides per Pérez és que les polítiques lingüístiques implementades per les administracions valencianes «s’han centrat a impulsar la normalització lingüística en l’àmbit educatiu i en l’administració, però se n’han oblidat d’altres, com el socioeconòmic.
