40 anys de la Llei d'Ús i ENSENYAMENT

La Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), coneguda com la Llei d’Alacant perquè s’aprovà el 23 de novembre de 1983 a aquesta ciutat on es van reunir en sessió extraordinària les Corts, està prop de complir 40 anys. Va ser la primera llei de pes que el primer Consell nascut de les urnes, presidit pel socialista Joan Lerma amb majoria absoluta del PSPV-PSOE, va portar a les Corts.

Després de dos mesos d’intenses negociacions s’aconseguí aprovar sense cap no en votar a favor el Partit Comunista (PCE) i abstindre’s la coalició de quatre partits de centredreta liderada per Alianza Popular (AP) i en la qual també estava integrada Unió Valenciana (UV). El pare de la LUEV, l’aleshores conseller d’Educació, Ciprià Ciscar, recorda que fins a les 3 de la matinada del mateix dia de la votació es va estar negociant amb la Coalició Popular. "Teníem majoria per portar endavant la llei, però necessitàvem acordar per tal d’avançar i donar-li estabilitat", subratlla.

El marc de partida, l’Estatut de l’1 de juliol de 1982, no era l’ideal. Després de la Batalla de València al voltant dels tres símbols identitaris del poble valencià (la bandera, la denominació del territori i la llengua), l’Estatut que s’aconseguí embastar va ser "fruit de moltes desconfiances i lligava molt les coses", lamenta Ciscar. Amb un terreny de joc molt acotat, que obligava a delimitar zones de predomini lingüístic i incloure les exempcions i la voluntarietat, després del consens la segona prioritat per Ciscar era "arribar al màxim que es poguera complint l’Estatut en tot moment, perquè no podíem arriscar-nos a què els tribunals ens tombaren cada pas que donàvem en favor de l’ús i l’ensenyament de la llengua".

Ciscar: «Voliem arribar al màxim complint l’Estatut»

No obstant, s’aconseguí que en la zonificació primara el criteri d’ús històric del valencià i no el predominí de l’ús del castellà com volia el bloc conservador. Això, segons Ciscar, "haguera suposat que la pràctica totalitat de les grans ciutats valencianes, i, per tant, la majoria de la població, quedara dins l’àrea castellanoparlant". En el cas de l’exempció lingüística, també "va ser important que no fora automàtica, que haguera de constar la voluntat individual i manifesta dels pares dels alumnes", reviu l’exconseller.

"Hi havia molta il·lusió per ensenyar i aprendre en la llengua pròpia a les zones valencianoparlants, sobretot per part del professorat i també de les famílies, i pel que fa als territoris castellanoparlants la nostra aposta fou difondre el coneixement de la llengua mitjançant el convenciment en lloc de la imposició", afig. En aquest sentit, rememora les nombroses reunions que van mantindre ell i el seu equip amb les comunitats educatives de les comarques castellanoparlants. "Començarem amb 6.000 o 7.000 exempcions i als tres anys s’havien reduït a unes 1.000", diu.  

"Ens ha permés passar de la transmissió oral a la transmissió instruïda de la llengua pròpia, així com avançar molt en la cooficialitat i en l’ús social del valencià"

Ciprià Ciscar

— Exconseller d'Educació

A l’hora de fer un balanç de la LUEV, Ciscar destaca que quan s’aprovà ja va dir que caldria esperar 50 anys per a valorar el seu abast, argument que manté quatre dècades després. "Sols quan la majoria de la població de la Comunitat Valenciana haja passat per l’escola en valencià que naix d’aquesta llei estarem en condicions de fer un balanç", diu. "L’important és que la LUEV ha acabat sent una llei de tots, cosa que explica la seua durada, i que ens ha permés passar de la transmissió oral a la transmissió instruïda de la llengua pròpia, així com avançar molt en la cooficialitat de les llengües i en l’ús social del valencià", raona l’exconseller.

Honorat Ros: «El camí pareixia estret, però ha donat molt de si»

Honorat Ros, exmembre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), també va tindre un paper destacat en la redacció i impuls de la LUEV des de la Conselleria d’Educació, on va ser coordinador de l’Ensenyament en Valencià (1983-1985) i director del Programa d’Ensenyament en Valencià (1985-1987). Sosté que sense la Llei d’Alacant no haguera estat possible la normalització de l’ensenyament del valencià i en valencià. "El camí que va obrir la LUEV pareixia estret, però ha donat molt de si i encara perdura", afirma. «Queda molt per fer, així i tot no es pot negar que va ser una llei progressista, apostant per la immersió lingüística, encara que va ser poregosa en aspectes com el reconeixement de l’àmbit lingüístic o en la classificació de territoris, on va ser un erro posar una excessiva facilitat a l’exempció lingüística", afig.

"En l’ús social no s’ha avançat tant perquè l’Administració ha de ser exemple de promoció i això no ho han fet sempre els governs valencians"

Honorat Ros

— exacadèmic de l'AVL

Per a Ros, la LUEV "va fer realitat les aspiracions ciutadanes dels anys 60 i 70 d’un poble que volia que la seua llengua pròpia s’ensenyara a les escoles". "A l’ensenyament, s’ha avançat molt i ara és important no donar cap pas enrere perquè el què està clar és que ser plurilingüe és una riquesa". En l’ús social, lamenta, "no s’ha avançat tant perquè l’Administració ha de ser exemple de promoció i això no ho han fet sempre els governs valencians". "Sense promoció, el valencià com a llengua minoritzada que és, ho té tot en contra i ens trobem amb fenòmens com l’actual, on hi ha més gent que mai que coneix el valencià, però ha baixat l’ús", critica.

Josep Chaqués: "Escola, amb les Trobades, és qui ha tirat del carro"

Josep Chaqués, fundador i primer president d’Escola Valenciana, era Cap d’Estudis del CEIP Trullàs de Benifaió quan entrà en vigor la LUEV. "Va ser l’oportunitat que necessitàvem per legalitzar un fet tan elemental, normal i natural com és ensenyar en la llengua pròpia", destaca. De fet, aquesta escola de la Ribera Alta va ser una de les primeres que aprofità la Llei d’Alacant per transformar-se en centre d’ensenyament en valencià i el lloc on van nàixer en 1986 les primeres Trobades d’Escola Valenciana, el moviment social més important en defensa de l’ensenyament en la llengua pròpia.

Chaqués, malgrat reconéixer que la LUEV "va generar al principi molta il·lusió, després ens adonarem que hi havia un gran trencament entre les escoles i els instituts, on l’ensenyament en valencià depenia de la voluntarietat d’un professorat que en la seua majoria no s’havia reciclat al tardar més de 20 anys en exigir-se el requisit lingüístic". En Infantil i Primària no va ser fins a 1997, 16 anys després de l’aprovació de la LUEV, quan es catalogaren les places docents en valencià. El decret de catalogació de Secundària i FP s’aprovà a 2013, i va incloure una moratòria de 4 anys amb la qual cosa no es va fer efectiu fins 2017, 34 anys després de publicar-se la llei.

"L’Administració del PP, en 20 anys que va estar al capdavant del Consell no va fer cap esforç pel valencià"

Josep Chaqués

— Fundador i primer president d'Escola Valenciana

En aquest sentit, Chaqués, lamenta que "l’Administració del PP, en 20 anys que va estar al capdavant del Consell no va fer cap esforç pel valencià". Davant açò, apunta, "Escola Valenciana, amb les seues Trobades fruit de l’esforç comú del professorat i de les famílies, és qui ha tirat del carro de l’ensenyament en valencià". «Aconseguirem que seguiren obrint-se línies en valencià, no al ritme que volíem, però la nostra lluita va ser clau per continuar avançant», resum.

Vicent Mauri: «No s’ha aconseguit que el valencià s’use al carrer»

Vicent Mauri, portaveu històric del Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià (Stepv), destaca "l’entusiasme que va crear entre el professorat la LUEV, que obria una nova etapa a l’incorporar de manera reglada al sistema educatiu l’ensenyament del valencià i en valencià". "Va permetre construir de zero, amb molta participació dels claustres docents, dels sindicats y de les Ampa, una escola pública en valencià perquè l’ensenyament privat, llevat d’algunes excepcions, sempre ha posat problemes", afig.

"Va permetre construir de zero, amb molta participació dels claustres docents, dels sindicats y de les Ampa, una escola pública en valencià"

Vicent Mauri

— Portaveu històric de l'Stepv

No obstant, recorda que des del principi l’Stepv ha estat crític amb la LUEV per molts motius. Un d’ells, relata, "la voluntarietat de l’ensenyament en valencià, malgrat ser una llengua minoritzada". "Açò s’ha traduït en una normalització desigual, tan geogràfica com per xarxes educatives, ja que a la concertada la presència de la llengua pròpia sempre ha estat reduïda".

Un altre dels aspectes que més ha criticat l’Stepv és l’exempció, que segons Mauri "caldria eliminar perquè va en contra de l’alumnat de les zones castellanoparlants, al ser discriminat en el coneixement del valencià". "No entenc que els pares o l’Administració puguen fer a l’alumnat incompetent en el domini d’una llengua cooficial", lamenta. També apunta que la llei ha esdevingut "més d’ensenyament, gràcies al compromís del professorat per normalitzar la llengua, que d’ús, perquè no s’ha aconseguit que el valencià que s’aprén en l’escola s’use al carrer". Per això reclama una revisió de la LUEV, però admet que "en el context actual, amb un Consell de PP i Vox, no seria l’ideal".

Suscríbete para seguir leyendo