ÚS DEL VALENCIÀ

Monstres valencians: Redescobrir els personatges de la nostra mitologia

Iniciatives como ‘Espanta la por!’ del Museu Valèncià d’Etnologia posen en valor l’imaginari valencià del terror amb activitats i tallers dirigits a les escoles y famílies

Una imatge del conte "Marta i la Tarasca"

Una imatge del conte "Marta i la Tarasca" / ED

Sara Cañada

Sara Cañada

«L’Home dels Nassos», «l’Home del Sac», «El Caro», «Queixalets», «Butoni», «Gegant», «Dimoni», «Quarantamaula», «el Drac» o les «bruixes» són els personatges valencians encarregats de fer la competència a la festa anglosaxona de Halloween amb motiu de la festivitat de Tots els Sants. La Comunitat Valenciana té les seues pròpies tradicions i monstres terrorífics llestos per a tornar a sembrar la por d’est a oest del territori valencià. Descobreix els secrets i misteris de cadascun i com actuen la nit de Tots Sants.

Com és costum des de fa uns anys, ‘Espanta la por!’ torna a les biblioteques i museus locals. Una iniciativa posada en marxa pel Museu Valèncià d’Etnologia de la Diputació de València, que vol donar difusió als personatges de l’imaginari de la por valenciana a través d’una gran varietat d’activitats programades fins a l’11 de novembre. El seu objectiu és tirar-li un pols a la por i véncer-lo a través de l’entreteniment. Com? Amb la posada en marxa de tallers dirigits a famílies i escoles.

Els xiquets podran veure vídeos explicatius de com elaborar les disfresses infantils dels monstres valencians.

Els xiquets podran veure vídeos explicatius de com elaborar les disfresses infantils dels monstres valencians. / ED

Donar a conéixer com és d’esmunyedís "l’Home dels Nassos" o "Quarantamaula", fomentar la lectura i el coneixement de la literatura popular valenciana, treballar la por, promoure l’ús de les biblioteques o propiciar la recopilació local de llegendes i rondalles responen al propòsit d’aquesta acció cultural.

Contes, àudios i disfresses

«Espanta la por a l’escola» és la guia didàctica amb la qual les escoles valencianes treballaran per a conéixer al detall tots els detalls sobre aquests monstres, una proposta dirigida a l’alumnat i professorat en la qual s’aprofundeix sobre els personatges tradicionals de la por per a tots els cursos d’Infantil i Primària en totes les àrees de coneixement.

Els xiquets disposaran de figures per a acolorir i podran veure vídeos explicatius de com elaborar les disfresses infantils dels monstres valencians. També descobriran els misteris que amaguen personatges com «El Caro» o «L’Home dels Nassos» a través dels contes de la col·lecció «Espanta la por» i els següents àudios dissenyats per al públic infantil: «La Tarasca», «Saps que fa per a la por?», «Els bruixes», «Al refugi dels monstres», «Som donyets» i «Espanta la per».

Llegenda i misteri

Ara és moment de saber un poc més d’aquests personatges tradicionals que conformen el front del terror valencià operatiu aquestes dates. «L’Home dels Nassos» es caracteritza pel seu peculiar aspecte, plagat de nassos, una per cada dia de l’any. No li agrada ser vist, només el 31 de desembre ix al carrer, augurant l’inici d’un nou any. Més conegut és «L’Home del Sac» i la seua obsessió per robar xiquets, utilitza caramels com a esquer i té predilecció pels més entremaliats. El mateix objectiu persegueix «Butoni», un dimoni que identifica els xiquets que més entremaliadures fan. Un dels més enigmàtics és «Quarantamaula», l’aspecte dels quals és canviant, presa la forma d’un caragol, un gat o fins i tot una bèstia enorme, un dimoni híbrid amb matisos de cabra i gallina per a destrossar cases, per la qual cosa sol ser vist per les teulades dels pobles, a l’aguait.

Confirmat pels experts en l’imaginari col·lectiu valencià, «Quarantamaula» i «El Caro» són endèmics de la terreta, ningú els ha sentits nomenar fora de la Comunitat Valenciana. Mescla d’humà i au, «El Caro» va ser un pastor condemnat per la seua avarícia que va acabar per la muntanya buscant a les seues cabres.

Els «queixalets» són criatures amb aspecte humà que prenen l’aparença d’un bebé, un home o una anciana, sent aquesta última la més comuna i aterridora. Prima, alta i vestida de rigorós negre es cobreix la cara amb un mocador. Les seues dents són molt enormes, com els ullals d’un senglar, les seues mans són grans i ossudes i té potes de gallina per peus. On i com trobar-la? En els safaretjos de nit. I si algú gosa acostar-se a ella i comentar sobre el seu aspecte respon amb una veu aterridora mostrant la seua monstruosa dentadura.

Tracking Pixel Contents