Per les 32 hores sense reducció de salari

El passat 20 de desembre la ministra Yolanda Díaz va signar un acord amb CCOO i UGT que s’ha traduït en un avantprojecte de llei per a la reducció de la jornada a 37,5 hores, aprovat en Consell de Ministres el 4 de febrer.

La reducció hauria de ser més dràstica, fins a les 32 hores setmanals. La major part dels convenis ja estan per sota de les 40 hores màximes actuals. La mesura, per tant, deixa fora a deu milions de persones que en l’actualitat treballen.

És cert que, en els sectors on hi ha menys implantació sindical, les 37,5 hores poden ser una millora. Si pensem en el conjunt de la classe treballadora, les 32 hores serien la mesura més efectiva per millorar l’eficiència del treball, combatre l’atur.

En l’esfera privada, milloraria la conciliació de la vida laboral i familiar. En definitiva, donaria més llibertat als treballadors i treballadores per a gaudir de la seua vida amb millor salut física i mental.

Viure per a treballar o treballar per a viure? Aquesta pregunta, que sempre ha tingut fàcil resposta entre la classe treballadora, és més pertinent que mai. La incorporació de la dona al món laboral sense que haja anat acompanyada, en la mateixa mesura, de la implicació dels homes en tasques de cures fa més necessari escurçar la jornada laboral. Moltes dones passen llargues jornades treballant i quan arriben a casa tenen una altra jornada al davant.

Les forces polítiques amb representació al Congrés dels Diputats haurien de legislar pensant en els interessos de la majoria social, amb una reducció considerable de la jornada laboral sense reducció de salari. 

En les setmanes vinents hauran de pronunciar-se i votar sobre aquesta qüestió. És evident que seguir sense avançar des de la legislació en aquest terreny, com hem fet en els darrers quaranta anys, no és una opció. Dos de cada tres ciutadans ho demanen i és un clam entre la classe treballadora. Per a qui legislaran? Prompte sabrem la resposta i els haurem de recordar el que han votat quan ens posen les urnes i ens toque a nosaltres votar.

La setmana laboral de quatre dies o de 32 hores pot comportar, com s’està demostrant en els països que tenen jornades més curtes, un augment de la productivitat, de la creativitat dels treballadors i treballadores, una millora de la salut laboral i un increment de la qualitat de vida.

Les llargues rutines, l’esgotament físic i mental, els problemes per a conciliar la vida familiar i laboral no ajuden ni als treballadors i treballadores ni a la productivitat de les empreses. Estar més hores a la feina no és sinònim de treballar millor. A França, que fou pionera en la reducció de la jornada laboral, ja s’està demanant la jornada de 32 hores. Per què nosaltres n’hem de demanar 37,5? O pitjor, em pregunte: per què encara estem en les 40?

És innegable que, a més d’un augment de productivitat, la reducció de la jornada laboral, sobretot en determinats sectors, comporta un repartiment del treball. Recordem que, al País Valencià, l’atur juvenil encara està en el 25%. Treballar menys per a treballar tothom, és clar que sí!