La violència sexual en les guerres, la xacra social que colpeja a les dones

Una trentena de dones activistes i expertes en la violència sexual en tres guerres diferents del planeta es van reunir els passats 26 i 27 de març a València per a crear estratègies comunes en la lluita internacional per la justícia. El fòrum fou organitzat per l’associació Atelier ONGD i portà per títol «Justícia per a dones víctimes de violència sexual en conflictes armats. Colòmbia, Guatemala, ex Iugoslàvia».

L’objectiu de les organitzacions participants era oferir propostes d’acció internacional que atorguen justícia per a les víctimes i permeten previndre aquesta violència. Les conclusions de la trobada s’elaboraran en forma de propostes per a entregar a instàncies internacionals competents, com la Relatora Especial de l’ONU sobre la violència contra les dones i les xiquetes, Reem Alsalem.

Les entitats de dones participants denunciaren que la violència sexual en les guerres és comuna al llarg de la història i no pot quedar impune. Les ponents destacaren que tots els actors armats d’aquests conflictes -independentment de la seua tipologia (guerrilles, paramilitars, Estats)- han perpetrat la violència contra les dones. Així, en les negociacions de pau, els representants de les diferents parts -en la seua gran majoria homes- no han considerat la inclusió de la justícia i reparació per a les víctimes de violència sexual com un punt específic en les taules de negociació.

L’experiència de les guerres

En l’esdeveniment participaren especialistes en violència sexual de tres conflictes armats amb característiques, causes i resolucions totalment diferents. «Cap revolució es fa violant dones i cap exèrcit protegeix la seua ciutadania violant dones», remarcà Adriana Benjumea, codirectora de Corporació Humanes, qui va aportar el seu coneixement sobre el conflicte a Colòmbia. Destacà que l’Acord de Pau no va concedir amnistia per als delictes de violència sexual, i es va obrir el macrocas 11 en la Jurisdicció Especial per a la Pau.

Les dificultats per a documentar tots els casos han portat les juristes feministes a treballar durant més de 10 anys per a recopilar informació de milers de violacions sistemàtiques de dones i xiquetes. Paula Barrios, coordinadora general de Dones Transformant el Món (MTM), explicà que les víctimes només van començar a parlar 30 anys després en espais no mixtos. Barrios va compartir el seu testimoni sobre el Cas de Sepur Zarco a Guatemala, una decisió històrica de 2016, en la qual un tribunal va condemnar per primera vegada en el món l’esclavitud sexual contra dones en un conflicte armat.

Per part seua, Charo Altable, integrant de Dones de Negre de València, va traslladar el testimoni de Marijana Senjak, psicòloga i terapeuta feminista, exdirectora del Centre de Teràpia per a Dones Mèdica Zenica de Bòsnia i Hercegovina. Senjak va explicar les accions de denúncia i reparació per a dones víctimes en l’ex Iugoslàvia, destacant el Tribunal de Dones - Women’s Court, impulsat en 2010 per Dones de Negre de Belgrad.