Verònica Cantó, presidenta de l'AVL: "L'Acadèmia ha fet un bon paper i els recels inicials s’han anat diluint"

Verònica Cantó (Cocentaina, 1964) tanca una història de 25 anys en l’AVL. Des de l’inici. Coses de l’atzar: no estava en la llista del pacte inicial, però després dels vaivens de les universitats el nom de l’aleshores editora va entrar en joc. I així, la filòloga ha estat acadèmica de base, secretària de la institució i presidenta des de 2022. Cansanci? De la presidència, sí, admet, una etapa «esgotadora i molt dura», de conflicte quasi constant amb el Govern valencià. Així que, encara que no sap què serà de la seua vida a partir del pròxim curs, benvinguda siga la renovació «per adequar-se a la societat de cada moment».

El perfil de l’AVL actual no s’assembla al de la primera composició, que va tindre un component polític i també de voluntat d’integració del sector que tenia (i té) unes posicions diferents sobre la identitat de la llengua. Fins i tot estava Xavier Casp, l’emblema d’aquell món. És que ja no calen acords?

Els acords calen sempre. I sobre llengua, també. És cert que l’Acadèmia d’ara no té res a veure amb aquella inicial, ni tan sols per edat. Però l’esperit del legislador també era fer-la homologable a la resta de les institucions normatives de l’Estat. El tema de les diferents sensibilitats crec que es va solventar en la primera etapa. El dictamen ha sigut un dels acords més importants i més complicats i ho va deixar molt clar en el 2005. L’Acadèmia ha fet un bon paper i els recels inicials amb els quals va ser rebuda s’han anat diluint i així ens ho han fet arribar de la majoria de la societat.

Els recels s’han diluït en el món científic i universitari però no en el sector que no admet la unitat de la llengua, no?

Però jo em pregunte si això és un fenomen arreu del nostre país o molt circumscrit a la ciutat de València. Em causa estupor que es defenga el valencià autèntic en castellà, amb la qual cosa crec que és una cosa molt circumscrita al Cap i Casal i no ho percep en el dia a dia en la societat.

El valencià autèntic és el valencià del poble?

No podem parlar del valencià en termes d’autenticitat.

L’AVL ha parlat molt de temps de formes genuïnes.

Perquè està en la llei: la tradició lexicogràfica genuïna a partir de les Normes de Castelló. Això és el que diu la llei. El nostre diccionari té vora 94.000 entrades. Eixe és el valencià actual. .

I és el valencià del poble?

El valencià, com qualsevol altra llengua, té registres. Hi ha un, que és el col·loquial, que és el que podem emprar quan estem amb els amics, en la falla o en la filà. El que ens agrupa a tots és el valencià estàndard. La llengua és tan rica per la seua diversitat.

El valencià administratiu tampoc ha sigut el mateix segons qui governara.

L’administració, com un diari, pot fer el seu llibre d’estil. Qui no el farà és l’Acadèmia, perquè l’Acadèmia té un model habitual de llengua, però sense estigmatitzar res. Si són recomanacions d’ús i s’ajusten a la normativa de l’Acadèmia, que insistisc, és molt ampla perquè tot el món se senta còmode, no n’hi ha cap problema.

La normativa és massa ampla?

No. Estigmatitzar les paraules, no. Les llengües serveixen per a comunicar-se.

Té sentit l’Acadèmia després del dictamen sobre la identitat de la llengua, el ‘Diccionari Normatiu’ i la ‘Gramàtica’? No està tot fet?

No, no, no. La llengua és una entitat viva, per tant no pot estar tot fet. L’Acadèmia té sentit en tant que és útil per a la societat. Té moltíssima trajectòria per davant i té reptes importants que afrontar.

La integració dels nouvinguts només es fa en una llengua oficial i no en l'altra

Diga alguns.

Tot el tema de la intel·ligència artificial que crec que ha de tindre accent valencià també. El d’intentar contribuir a estendre el màxim possible l’ús del valencià a tots els àmbits. El Nomenclàtor toponímic valencià, que el presentarem en breu, perquè la toponímia desperta passions, i arreplega 125.000 topònims de tot el país: 5,2 per kilòmetre quadrat (l’Estat espanyol en té 2,6). I un tema que a mi m’ha preocupat molt, que és el de la integració lingüística dels nouvinguts, que només es fa en una llengua oficial i no en l’altra.

Ajuden, ara que parlava de toponímia, debats com el que s’ha creat sobre l’accent de València?

Els debats científics al voltant de la llengua requereixen de serenitat i poc soroll extern. El que hi haja més soroll o menys obeeix a interessos puntuals en els quals l’Acadèmia no ha entrat i no entrarà. Tots els conflictes i les polèmiques artificials no són positius per a l’ús de la llengua.

El valencià està millor o pitjor que fa 25 anys?

Depèn de com es mire. Es coneix més valencià que mai, des del punt de vista de la seua escriptura i lectura. Però el problema continuem tenint-lo en l’ús. Ha d’haver un impuls definitiu per a no arribar a eixe punt sense retorn que tinguem una llengua que sapiguem llegir-la, però no parlar-la. I ací intervenen totes les institucions.

La situació ara és més complicada possiblement pel context digital i audiovisual.

Però precisament el que s’ha d’anar és contra eixa inèrcia. Un dels elements que van en contra de l’ús social de la llengua és la seua percepció com a llengua conflictiva, quan no ho és gens. Sempre pose l’exemple de la música en valencià. Algú pensava que tindria l’eclosió que ha tingut especialment feta per joves? Això ens indica que els joves no tenen prejudicis lingüístics. Trencar eixos prejudicis, anar contra la conflictivització interessada de la llengua, és el que toca fer i ahí l’Acadèmia està complint un paper important.

L'eclosió de la música en valencià indica que els joves no tenen prejudicis lingüístics

Ha fet l’AVL tot el que podia per l’ús social?

L’Acadèmia arriba fins a on arriba i té els recursos que té. I ací no cal oblidar que la política lingüística és competència del govern de la Generalitat.

S’està fent una bona política lingüística?

Doncs m’agradaria conèixer-la una miqueta millor.

Política lingüística? Doncs m'agradaria conèixer-la una miqueta millor

Ha parlat amb el president Pérez Llorca de llengua?

Hem parlat en algun acte. He parlat també amb el vicepresident que té les competències i amb el director general de Política Lingüística. La base és establir una bona col·laboració institucional.

Llorca va dir en les Corts que creu en l’Acadèmia. Vostè se’l creu?

El valencià és la seua llengua materna, per tant forma part del seu ADN i anar contra ella és difícil, per no dir impossible. Eixe component com a valencià-parlant té una empremta important en la manera d’actuar i en la manera de ser.

El valencià forma part de l’ADN de Llorca i anar contra això és difícil, per no dir impossible

Els estan asfixiant com ha dit Vox que era el seu objectiu?

En alguna part ho han aconseguit, però no en tota. L’asfíxia era la part econòmica, però allò que es pretenia afectava també als treballadors de l’Acadèmia. Per eixa part no van poder. Per la part de les inversions en l’actualització del diccionari vam acceptar la col·laboració del Ministeri de Ciència i gràcies a això s’ha pogut actualitzar. I també es va acceptar la col·laboració de la vicepresidència de la Diputació de València.

L’AVL viu gràcies al ministeri i la diputació en aquest moment?

En absolut. L’Acadèmia mai ha deixat de seguir les instruccions de la Conselleria d’Hisenda quan ha elaborat el pressupost i mai cap govern havia modificat el pressupost de l’Acadèmia.

El futur de l’Acadèmia està garantit o té por del que puga vindre?

El futur és molt difícil de predir. L’Acadèmia compleix 25 anys i és una institució consolidada. I té futur. Acabar amb l’AVL significaria una reforma de l’Estatut d’Autonomia. I això no és tan fàcil.

Atacant l’AVL el que es pretén realment és atacar la llengua

L’última etapa és la més complicada o oblidem moments passats que han estat de molta tensió?

Al principi hi havia les tensions d’una institució que no sabíem què passaria. Després, en acords normatius importants, també van ser moments difícils, però en els actuals atacant una institució com l’AVL el que es pretén realment és atacar la llengua.

Caldria anar més enllà en la denominació doble (valencià/català) de cara a l’exterior?

Ja ho vam dir. El dictamen és molt clar i és de 2005. Parteix de la base del dictamen del Consell Valencià de Cultura, que parla del mateix sistema lingüístic. L’Acadèmia pot arribar a on arriba. Ara, les fronteres administratives i les lingüístiques no coincideixen en absolut. Negar una realitat científica i aplicar un terraplanisme lingüístic no duu enlloc. Tenim una llengua que té dos noms i el que toca fer és harmonitzar eixa dualitat onomàstica. Però això no li compet a l’Acadèmia, sinó a altres estadis quan eixim fora del nostre territori administratiu. És una decisió que requereix una voluntat política que implica a molts territoris, però l’Acadèmia sempre diu que el nom de la llengua és valencià.

Tal vegada en moments de terraplanisme rampant és més complicat.

Cal llevar-li visceralitat i passió. El que hem de tindre passió és per usar-la. Però a l’hora de debatre cal llevar eixe component .

En el futur el valencià pot se com el gallec en quant a la seua identitat lingüística respecte al portuguès: una denominació diferent, entitats normatives diferents...

Crec que per ahí no aniran les coses. Les dues denominacions de la llengua no són un entrebanc.

Les fronteres amb Catalunya i les Illes no són més grans a hores d’ara?

No. A més a més, la col·laboració existeix. I l’ortografia és la mateixa. Després les opcions lèxiques són diferents, però també ho són en el territori valencià.

Suscríbete para seguir leyendo