El 26 d’agost celebrem la festa de Santa Teresa Jornet i Ibars, en el 125è aniversari de la seua mort, a Llíria el 1897. Filla de Francesc Jornet i d’Antònia Ibars, una senzilla família cristiana, Teresa va nàixer a Aitona el 9 de gener de 1843, com canten aquests Goigs: “Al vilatge antic d’Aitona/ vostre esguard s’obri a la llum./ La fe el rega i l’assaona/ perquè done bon perfum./Sou com flor al món vinguda/ que abundor de fruits promet”. Va estudiar magisteri a Fraga i als 19 anys aprovà les oposicions, i va ser destinada coma a mestra a Argençola.
La jove tenia contactes amb el P. Francesc Palau i Quer, nascut també a Aitona, fundador de les Carmelites Missioneres i de les Carmelites Missioneres Teresianes, i germà de la iaia materna de Teresa. El P. Palau la va convidar a unir-se al seu projecte i ella, durant uns anys, va treballar en la direcció de les escoles del P. Palau, però sense lligar-se amb un compromís de vida religiosa.
Més tard va ingressar a les clarisses de Briviesca, però degut a la seua mala salut hagué de deixar el monestir. De nou a Aitona, el P. Palau la nomenà visitadora de les escoles de les carmelites. Però quan morí Francesc Palau, Teresa Jornet deixà el treball i tornà de nou a Aitona.
El 1872 a Barbastre, Teresa va conèixer el capellà Pedro Llacera, que en vore els valors excepcionals que tenia Teresa, li parlà del projecte del prevere Saturnino López Novoa, de fundar una congregació a favor dels ancians més necessitats. Teresa va vore en aquesta missió la vocació que Déu li oferia i que ella sempre havia buscat. Per això, de seguida es va oferir com a col·laboradora al sacerdot Saturnino López, en aquesta obra de caritat que començava: “Pura fou vostra infantesa,/ santa vostra joventut./ Vós fundeu la gran empresa/ d’acollir la senectud./ Amb qui zel l’obra nascuda/ el cor vostre l’escomet”.
L’11 d’octubre de 1872 Teresa deixà Aitona per unir-se a les seues primeres companyes que l’esperaven a Barbastre. Teresa estigué al front d’aquesta obra com a superiora general, primer designada per l’autoritat eclesiàstica i més tard elegida i reelegida en capítols generals de la Congregació. Teresa Jornet va portar aquest projecte de Déu amb lucidesa i cos generós, i així va organitzar la nova Congregació de les Germanes dels Ancians Desemparats: “Quan de vells la vida és llarga/ sense cap parent i amic,/ endolciu sa pena amarga/ i els doneu sojorn i abric./ Cada asil franca rebuda/ dóna als vells que el món no admet”.
Teresa va recórrer tot Espanya, malgrat les limitacions d’aquell temps i la seua salut delicada, i arribà a fundar 103 llars per acollir els ancians més necessitats: “El zel vostre no reposa/ corregint uns greuges vils,/ i pels vells que als fills fan nosa/ fan de llar vostres asils,/ on la vida se’ls trasmuda/ ben besats pel sol solet ”. D’aquesta manera Teresa Jornet es convertí en apòstola de la Tercera Edat, com canten aquests Goigs: “Quan la vida es veu batuda/ per l’edat, la fam i el fred/ dolç empar, consol i ajuda/ sou pels vells, Mare Jornet”.
Teresa va morir a Llíria el 26 d’agost de 1897 ( hui fa 125 anys), i va ser canonitzada pel papa Pau VI el 27 de gener de 1974: “Escampant la vostra aroma,/ i enaltint la vostra fe,/ nova santa, des de Roma,/ us proclama Pau sisè./ Nostra veu no resta muda/ i homenatge el cor us ret”.
Les seues resten es troben a la Casa General de la Congregació, a la ciutat de València.
A la nostra terra les Germanetes dels Ancians Desemparats es troben a Alacant, Sueca, València, Elx, Vinaròs, Monòver, Burjassot, Castelló de la Plana, Villena, Alzira, Novelda, Xàtiva Llíria, Xixona, Massarojos, Oliva, Requena i Sagunt, on cuiden els ancians més pobres de la nostra societat.: “La vostra obra benefactora/ ha posat ben fonda arrel./ Cada casa acollidora/ de llar santa és un model./ Déu ha dat bona crescuda/ al que fou humil arbret”.
En una societat que, desgraciadament, arracona els ancians i les persones majors, malgrat la seua saviesa, és un motiu d’acció de gràcies que les Germanetes dels Ancians Desemparats continuen al carisma de Santa Teresa Jornet, ella que va saber estimar a aquells que, ja al final de la vida, enmig de la fragilitat pròpia dels anys, es troben sols i mancats d’estimació.
Com va dir el papa Pau VI en la canonització de Santa Teresa Jornet, “la seua vida és un exemple de virtut i la seua obra és una invitació a l’acció caritativa i social”. En l’homilia de la canonització, el papa afegia encara: “Teresa Jornet va tindre alguna cosa misteriosa que ens atrau. Al seu costat se sent eixa presència inefable de la Vida que la va sostindre i la va animar en els desigs de consagració a Déu i al proïsme, orientant-la a la senda concreta de la caritat assistencial”. El papa Pau VI destacava també en Santa Teresa Jornet la seua personalitat: “Ens trobem davant d’una d’eixes figures que deixen una empremta pròpia i profunda del seu pas pel món, deixant a l’Església i a la societat, el segell de la seua personalitat: servir, immolar-se pels altres serà la faceta distintiva de l’espiritualitat de Santa Teresa Jornet”.
Que l’exemple d’amor i de servei als ancians de Santa Teresa Jornet, ens ajude a valorar les persones majors, tantes vegades arraconades o oblidades, malgrat que ho hagen donat tot a la vida.
