Salvats del picot

Aquest rotatiu publicava l'imatge d'un racó encisador del barri del Carme a la ciutat de València: la cantonada del Col·legi Major Rector Peset, ubicat com sabeu al cor del centre històric. Es tracta d'un espai irregular que correspon a una antiga casa pairal, que segons Trini Simó data de la primera meitat del segle XVIII, i que avui forma part del conjunt del edifici col·legial adés anomenat. La veritat és que l'autor del reportatge escollí un espai molt bonic, cal recordar, però, com tot el conjunt que ara podem contemplar als primers anys del govern de Rita Barberà tenia l'ordre de demolició. La seua recuperació fou possible per un conjunt de factors que evitaren afortunadament una desfeta.

A principis dels noranta, una part de la plaça de Sant Nicolau estava en ruïna, els seus propietaris havien abandonat a la seua sort varis edificis, entre ells el Palau dels Marquesos Matines Vallejo. Aleshores, degradació i espolis anunciaven l'immediata arribada del picot. Animat per alguns amics i companys de UPV, vaig exercitar l'acció pública tal i com la legislació urbanística preveia. Aquelles edificis tenien un valor patrimonial i els seus propietaris no havien complit amb el deure de conservació, per la qual cosa no es podia permetre l'enderrocament i la seua substitució per edificacions noves.

Donant-li voltes al tema ens trobarem que el aleshores rector Ramón Lapiedra acollí positivament l'idea de fer un col·legi major universitari recuperant-ne aquells edificis. El cas és que a partir del recolzament que donà l'equip rectoral, i amb l'intervenció dels grups municipals de l'oposició —PSOE i EUPV— el govern de Rita reconsiderà la qüestió, donant un termini, com deia la llei, als propietaris per tal de donar eixida a la situació. A partir d'aquest punt, amb la participació d'una empresa, finalment es va recuperar tot el conjunt format per tres edificis. Ara tenim un bell espai recuperat, una llar d'universitaris i un centre que irradia activitats culturals per a tota la ciutadania, element aquest darrer important per impulsar vida al barri i a la ciutat.

Passejant per altra part de València he topat amb una història semblant, més modesta, però que, igualment, evidencia com algunes accions de resistència a l'especulació donen resultat. Durant els governs local i autonòmic del PSOE, al carrer Cirilo Amorós un cap de setmana fou enderrocat un edifici de tres plantes. Jo el coneixia prou bé, ja que tenia el despatx quasi al costat, la façana gaudia de protecció i responia a un estil post modernista, en harmonia amb el seu entorn. Feta la corresponent denuncia s'acabà multant a la constructora a pagar una quantitat i, a més a més, a reconstruir el edifici amb la mateixa façana i altures. Al passar he vist el nou edifici, és copia del anterior. Haver emprenyat ha servit.

Suscríbete para seguir leyendo