xàtiva i la primera festa oficial de l'arbre

Corria l'any de 1805 quan Ramón Vaca, sacerdot de Villanueva de la Sierra, va tindre la idea de dedicar un dia a plantar àlbers —álamos— i fer una festa després, amb ball inclòs. Perseguia la sana intenció de difondre l'amor per la natura des d'una perspectiva cristiana a una Europa atemorida per l'expansió del imperialisme napoleònic, i de pas dur a terme un procés de repoblació forestal en aquest perdut poble de la província de Cáceres, a una època on el consum de fusta era massiu per abastir les necessitats de la llar. Aquella iniciativa va anar estenent-se pel món, i ara fa cent anys, un 5 de gener de 1915, va rebre un recolzament oficial des d'Espanya, en decretar el Ministeri de la Governació l'obligatorietat dels municipis de fer una celebració en honor a l'arbre, el dia que els consistoris estimaren més oportú, des de finals de gener fins maig.

El 1924 després de l'adveniment de la dictadura de Primo de Rivera, quedà institucionalitzada a Espanya com una festa patriòtica. Així per llei s'obligava a totes les localitats a fer la festa seguint unes directrius determinades. S'havia de plantar cent arbres com a mínim a una muntanya, o seguint el curs d'un riu de propietat pública, o formant alberedes o parcs públics dintre de les ciutats, amb presència institucional, banda de música, i pronunciació de discursos en defensa de la natura per part de les forçes vives, adaptant-los especialment a un públic infantil, els quals esdevingueren de seguida en els protagonistes de la festa, i fins i tot, es van escriure himnes a l'arbre, on s'animava a jovens i menuts a fer forats i jugar amb la terra per plantar un pinet, o les llavors de qualsevol altra espècie.

A Xàtiva, el gran impulsor de la festa fou el pintor, poeta, escriptor i terratinent, José Guiteras Soto, que des de la direcció de la revista Unión Cultural, fou instigador a que es complira la llei perquè Espanya era un desert, una terra erma, amb greus problemes de deforestació. Així la societat civil de «gente selecta» hauria de moure els fils per aconseguir desenvolupar la festa. Si des de les pàgines d'aquella revista lluitaven per difondre la pintura, la música, la poesia, la literatura o la història entre les classes populars, ho haurien de fer també per la defensa de la Natura, i amb arbres per tot arreu, la ciutat seria més bonica, i es podria gaudir així encara més de la bellesa del seus paisatges, tan immortalitzats per pintors com ell, i de totes les èpoques, fins l'actualitat.

Podríem dir que la seua proposta va tindre gran ressó i el març del 1924, el dia que va entrar la primavera, Xàtiva va tindre la seua primera festa oficial de l'arbre celebrada al jardí de Carmen Pérez. Donava la casualitat que Attilio Bruschetti, era defensor de la natura, de l'educació dels xiquets i impulsor dels primers parcs infantils com el que havia pagat de la pròpia butxaca en record de la seua dona a la fi de l'Albereda, passeig símbol també de l'amor que ha sentit Xàtiva sempre pels seus arbres. Altra interessant iniciativa en aquest sentit fou la de Bernardo Gómez, el qual després de finançar una carretera que unira de forma còmoda i ràpida a la ciutat amb el seu castell, no dubtà en plantar arbres als seus margens. No sabem dir si inspirat per la naixent oficialitat de la festa a l'arbre, o per donar-li ombra a tots els que volgueren pujar a visitar el monument sense vehicle.

Com no podia ser d'un altra forma a una dictadura, Xàtiva va seguir al peu de la lletra la llei dictada des de Madrid. Totes les autoritats es congregaren al parc de Bruschetti. Des de l'alcalde del moment, José Bataller Carreres, i bona part de l'equip de govern, fins la máxima autoritat militar, el director del Banco-Hispano Americano o el diputat provincial, i tot tipus de gent selecta que no tinguera obligacions a la botiga, al taller o a l'horta, i per descomptat, els xiquets, els grans protagonistes no hi faltaren, en convocar a totes les escoles públiques i privades de Xàtiva, a aquella trobada en defensa de la natura, on es faria sonar música en honor a l'arbre. Malauradament la festa quedà molt deslluïda en produir-se una sobtada tempesta de plutja primaveral que obligà a interrompre els discursos i a buscar un lloc on guarir-se, però que malgrat tot, va seure les bases per a futures celebracions oficials. Amb el pas dels anys, la festa o dia de l'arbre ha esdevingut en un recordatori promogut per l'ONU amb la finalitat de manifestar la urgent necessitat de protegir els boscos i superfícies arbòries de tot el món, com millor forma de protegir contra l'efecte hivernacle, les emissions de diòxid de carboni, i evitar els riscos d'inundació, erosió o desertització. Ara més que mai s'ha de ser molt patriota per intentar evitar que el planeta de tots es quede convertit en un desert.

Suscríbete para seguir leyendo