Com en la pel·lícula d'Alfred Hitchcock, The man who knew too much, Vicent Parra està interpretant el paper de l'home que en sabia massa, Louis Bernard, i abans de morir (en aquest cas, políticament) es dedica a revelar secrets i deixar pistes d'un complot.
Dijous passat, a Xtradio, Parra va dubtar del futur polític del seu company de govern, Alfonso Rus. Parra coneix perfectament la personalitat de l'alcalde de Xàtiva i també té més informació d'allò que ocorre en les bambolines del Partit Popular. Per això, les seues afirmacions i silencis cal interpretar-los com un avançament del que pot estar preparant-se. Sobretot, després de la confirmació de Fabra com a candidat a la presidència de la Generalitat.
L'escandalós distanciament de Rus, amb el capítol final de l'asfaltat del carrer Reina, acaba amb una trajectòria de gestió municipal que, a pesar dels intents d'allunyar-se del regidor, els uneix per sempre. Parra podria anar-se'n: ho ha fet de la ponència de Parcs i Jardins i ha quedat desautoritzat també en la d'Obres i Urbanisme. Per què no ho fa? Al·lega compromís amb els votants però l'actitud és altra: les seues declaracions són una defensa de la gestió i fa més mal mentre estiga al consistori i puga distanciar-se de Rus. Per exemple, en el cas de la plaça de bous. La seua tàctica ha sigut apartar-se de l'acte de la jutge que obliga l'alcalde a mostrar tota la documentació sobre la rehabilitació i assegurar que és una errada no posar en funcionament el cos xativí. Un missatge clar que evita assumir cap responsabilitat. Segons Parra, en la comissió d'Urbanisme sempre s'ha donat informació.
Estem al mes decisiu perquè el Partit Popular perfile llistes municipals, autonòmiques i candidats a la presidència de les Diputacions. Març és un mes de tragèdies polítiques. L'assasinat de Juli Cèsar va ser als idus de març, el dia quinze en el calendari actual. Plutarc va deixar escrit que un vident havia advertit al dictador romà del perill. Eixa jornada, a punt d'entrar al Senat, Cèsar el va veure i, amb sorna, li digué: «Els idus de març ja han arribat». La resposta de l'endeví va ser premonitòria: «Sí, però encara no han acabat». La història ja saben com finalitzà. Doncs en aquest punt estem. Parra dosifica el que sap i, a poc a poc, ens ho va contant.
