Una de les actituds dels afiliats del PP que més estupefacció em provoca és el silenci còmplice. No he llegit, escoltat o vist cap notícia que un militant de base haja recriminat als imputats per corrupció que el seu comportament esguita la resta i perjudica el partit. És una obediència deguda que s'estén també als càrrecs, sobretot quan han fet de la política l´única font d'ingressos. Per exemple, Santiago Arévalo. En una entrevista publicada per aquest periòdic, l'alcalde d'Énguera assumia que sempre havia estat a disposició del partit «para lo bueno y para lo malo» i admetia: «me han tocado marrones como ser consejero de RTVV en la peor época». És a dir, cap criteri ni responsabilitat ni qüestionar que el que proposava el partit era una injustícia que perjudicava persones innocents. Al revés, sap perfectament Arévalo que es menjà el marró: «porque a Alfonso no le podía decir que no». Al remat, és la desgràcia de ser un professional de la política.
I un desvergonyit, clar. No es pot definir d'una altra manera un individu que és capaç d'afirmar: «Mi primer consejo fue para el tema del ERE. Tuvimos que aguantar muchas presiones y fue una pena como acabó. El grupo popular hicimos lo que hicimos para salvar la institución de RTVV». La pena, senyor conseller d'administració d'RTVV, és que els representants del PP signàreu un ERO injust que volia acomiadar 1.200 treballadors i que després el jutge va declarar nul. Com es diu això? El PP no va salvar la institució. Li va pegar el tir de gràcia després d'endeutar-la amb 1.300 milions d'euros i desprestigiar-la.
No acaba ací l'exhibició de cinisme d'Arévalo: «Si hubiéramos sabido que al final iba a pasar lo que pasó no hubiéramos aguantado la presión mediàtica y la de los trabajadores. Es uno de los temas más espinosos que he sufrido». Quina llàstima fa! Res comparable al patiment d'uns treballadors que contemplaven com el PP, després de burlar-se d'ells durant 17 anys, destrossava la seua vida professional i es carregava el principal mitjà de comunicació dels valencians.Se'n va del càrrec Arévalo i assegura que ho fa «con las manos limpias y los bolsillos de cristal». Algú que cobra 500 euros per assistir a un ple (aquella nit n'hi hagué dos) i signa per acomiadar 1.200 persones està tacat per sempre i té les butxaques plenes de vidres trencats.
