l greuge que ens ha portat l'actualitat d'aquesta setmana és, paradoxalment, ben vell. És una història que ja s'ha contat moltes vegades a Levante-EMV i fins i tot a aquesta columna se n'ha escrit alguna vegada. Dos titulars que portaven ahir les pàgines d'aquest diari l'il·lustren: "El AVE a Galicia iguala todo el presupuesto en obras para los valencianos" i "Ontinyent y Xàtiva claman contra la «marginación» del tren y piden que se cumpla el protocolo". S'han presentat els Pressupostos Generals de l'Estat i, un any més, han deixat de costat la línia de tren Xàtiva-Alcoi mentre donen privilegi als ferrocarrils d'alta velocitat. Podia esperar-se d'un any electoral i així ha estat. En matèria d'infraestructures, l'AVE torna a ser el gran beneficiat dels pressupostos. El Govern central premia la partida dels "trens bala" amb uns 3.700 milions d'euros, quatre desenes part de la inversió total del Ministeri de Foment. En teoria, deu províncies estrenaran AVE l'any que ve. D'aquesta forma, l'objectiu últim d'aquest projecte ferroviari, que és unir cada capital provincial amb Madrid, estarà més prop d'aconseguir-se.
A Madrid, ni la crisi sembla haver esborrat la mentalitat radial, més pròpia del segle XIX que del XXI. Ja ho ha dit Joan F. Mira: passen els anys i cada pressupost segueix reforçant la preeminència del centre i reduint el que en queda fora a la condició de perifèria. La persistent aposta per l'AVE és, per ella mateixa, un desficaci i encara més si tenim en compte els seus danys colaterals. Per tal de portar-la terme, trens com el Xàtiva-Alcoi —que no tenen tant de glamour, però que segurament són més necessaris— cauen en l'oblit. Aquesta línia, l'única que tenen Ontinyent i la Vall d'Albaida, és una artèria vital per a les comarques centrals valencianes. Tanmateix, ja fa dècades que està mig abandonada: amb poca freqüència de trens, falta de manteniment a les vies... S'ha denunciat fins a l'extenuació i de totes les formes possibles —algunes ben imaginatives, com aquella vegada en què un ciclista alcoià va fer el recorregut Xàtiva-Alcoi més ràpid amb la seua bicicleta que el tren—. I cada any, quan arriba el moment de la veritat, queda sistemàticament ignorat. El pressupost és nou, però el greuge, el mateix de sempre.
