ls cartells anunciadors virtuals apareixien en la lluna de l'automòbil, només seure alhora que l'habitacle processava informació sobre la seguretat dels passatgers. El meu vehicle era modern; les bateries pesants antigues, havien donat pas a cèl·lules d'absorció orgànica capaç de produir clorofil·la i multiplicar l'energia solar en fitoalexines sintètiques d'alta potència de creixement al motor. Les antigues carreteres de material fotovoltaic, que donaven energia elèctrica als circulants, anaven desapareguent. La pantalla 3D em recordava els esdeveniments de la fira. A l'Albereda, els llocs microclimàtics ens transportaven a llocs d'arreu del món, on podíem gaudir a bon preu, de viatges intemporals. Els diferents països són representats amb les seues innovacions tecnològiques i sobretot, les seues tendències sociocooperatives. Grans moviments humanistes anaren prenent força arran de la darrera convulsió mundial dels anys 20-23, donant pas a unes formes socials i polítiques impensables abans de les revoltes. A escala mundial, les polítiques purament capitalistes, anaven equilibrant els nivells perillosos entre l'extrema pobresa i la riquesa desorbitada. El clima, per altra banda, havia canviat a un cicle de baixes temperatures i pluges a zones desèrtiques, cosa que havien sabut aprofitar bé els països que coneixíem com a "tercer món". Els estudiosos d'agricultura, com l'amic i professor David Bernardo López Lluch, del que recorde anàlisis genials sobre la "llei de King-Davenant" referents a les rendes fluctuants dels agricultors i les seues conseqüències socials, havien estat totalment abduïts per l'actual sistema. A poc a poc, l'equilibri s'imposava. Les religions havien obert les portes a pensaments oberts gràcies aquell Papa argentí. A aquest país, un mapa nou va donar al poble el que democràticament demanava, i les disputes territorials són història. A Xàtiva no queden quasi tarongers; només a les zones més càlides i l'olivera ha reclamat un lloc que semblava sempre seu. Al cartell virtual veig l'obertura d'un museu de costums on llig notes sobre els bous que ací es feien i parlen d'aquell torero que va morir el 26 de febrer de 1888 a la plaça de Montevideo, a Uruguay, li deien Joaquín Sanz Almenar "Punteret" i era de Xàtiva. Arran de la seua mort, es prohibiren les corregudes a aquell país. Al cartell s'anuncien cants d'albades, reconegudes com a bé immaterial de la humanitat i unes prediccions meteorològiques de probabilitat mil·limètrica on diu que per fi, tornarà a fer calor. Bé, si fa bon oratge, aniré a visitar a l'amic Pep Gimeno "Botifarra" que està igual de fotut que jo. El temps no perdona.
