'encanta això de les alternatives. No puc evitar-ho. En el fons soc un sentimental d'eixos que repeteix fins cansar al personal que sempre ens quedarà París des de la pista d'un aeroport marroquí, que encara conserva en el centre de la ciutat el bar de Rick, en un piano llogat, quatre fotos descolorides, i una barra més falsa i manipulada que els reportatges de La Razón. Però ai amics, qui no s'ha esborronat amb la pel·lícula Casablanca i més encara quan el Bogart li deia al Sam "Toca-la altra vegada" i el Sam era l'Ovidi Montllor doblant la veu del morenet en l'estrena de Canal 9, aquell 9 d'octubre de ja no se quin any que es perd en la memòria? Per això m'agraden les alternatives si vertaderament son alternatives profitoses i no diré coherents, perquè la coherència és la mare de tots els absurdes, i precisament hui que s'acaba la Fira d'Agost de Xàtiva tampoc es qüestió de marejar la perdiu, i més tenint en compte que parlem d'una fira que ha iniciat un nou camí (això és de veres?), que proposa una recuperació més extensa de la nostra llengua, (això és de veres?), que canvia escenaris de lloc como una prova d'identitat pròpia, (això és de veres?) però que presenta de vell nou una Reina, una barreja de comerç sense ordre ni concert, (val, val, es prompte i no hi ha hagut temps, estem d'acord), i que s'ha trobat una programació alternativa precisament en un moment on el tripartit intenta consensuar objectius. Potser no era el moment, però potser els que ho han dut a terme estaven convençuts de tot el contrari. (Això....). Si algú m'ho explica seré capaç de poder-ho entendre. Mentre Botifarra actuava al camp de la Murta davant milers de persones (nou esquema de presentació? Digueu-me on està la diferencia? En tot cas nous protagonistes més d'acord a la nostra història i cultura. Això sí), Feliu Ventura preparava bocates de llonganisses i carn torrada a la Plaça de Sant Jaume per al centenar de veïns que acudien per reivindicar una "Fira Ferotge" que ben be s'haguera pogut dir la "Figa Ferotge" en homenatge a la reina, que va tindre una patinada antològica, però graciosa. Dos dies després Ventura ja no preparava bocates; actuava dins la programació habitual amb una reivindicació també ferotge, i el que no sabem es que si els presents en la Plaça de Sant Jaume, amics i coneguts, optaren per quedar-se a casa o anar a corejar allò de "que no s'apague la llum". M'encanta l'alternativa quan l'alternativa és alternativa. Quan els sentiments s'asomen pels Quatre Cantons i abans d'arribar a la Plaça de Sant Francesc, assenyalen el camí de l'aeroport mullat i esborronador de Casablanca i Rick dient-li al morenet "Toca-la altra vegada, Sam".
