Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

el mirador

reconeixement al pintor albaidí messa

Albaida no és tan sols el poble d'un gran pintor com Josep Segrelles. Albaida, segurament, al segle XX va estar i és un patrimoni de la pintura comarcal i valenciana, atès haver esdevingut un niu des de on van alçar el vol els Monjalés, Joan «Kilis», Cèssar Nicolau o Messa. Precisament, amb motiu del centenari del naixement de Francesc Sempere, Messa, primer al seu poble i des del passat divendres al Centre Cultural Caixa Ontinyent, hi ha instal·lada una exposició àmplia, corresponent a diverses èpoques i estils del pintor albaidí, la qual romandrà oberta fins al proper 3 de gener.

L'exposició pertany a la col·lecció d'obres de la seua família, escollida amb molt bon criteri. Òbviament, l'ocasió la pinten calba per a conèixer de prop la tasca d'un artista singular, del qual, en 2016, van a complir-se vint anys de la seua mort. I per tant, és un moment preciós per al seu descobriment, al no ser el suficientment conegut entre els joves d'ara.

Però per a entendre sols un poc de qui parlem, que menys seguir el fil de noms (propis, de llocs o referencials) que, amb pinzell negre sobre fons blanc, a l'estil Messa, convé anar dibuixant al teclat: Josep Segrelles, Monjalés, grup Quinta Forma (1964), el univers de Carmen Calvo, les escenes eròtiques que evoquen les banyistes de Cézanne o les senyoretes de Aviñón, Achille Emperaire, Joan Vinyoli, Joan Fuster («Tota l'obra de Messa és interessant, no cal dir-ho. Mireu-la; sembla nascuda d'una energia fosca, reconcentrada com un combat alhora sense esperança i sense desistiments»), Tàpies, Cèssar Nicolau, Maria, José Mª de Sucre, Daniel Gozalbo, Mollet, Rafa Amorós, Josep Santjoan, Camilo José Cela, Jordi Solé Tura, Joan Miró, Quixot, Monterrey, Klee, Barcelona, Modigliani, Freud, Wilheim Reich, Vicent Aguilera Cerni, Equip Crònica, Saló de maig (al.lusió a la tirania franquista),Kilis, Toni Miró, Art gandul, Picasso, l'Enciclopedia del erotismo, Beau-Bourg, Environements, Museu dalinià de Figueres,etc. Junts formen una barreja de mestres, amics, deixebles, llocs o influències que ens poden ajudar o aproximar a l'essència, vida i tasca d'una persona autodidàctica qui, des del falangisme juvenil va madurar cap a un antifranquista mental, fins a erigir-se en un referent plàstic de la cultura catalana.

Que esta mostra tinga per comissaris a Artur Heras, Martí Domínguez i al fill del propi Messa, Fèlix Sempere, es un aval per a descobrir, reconèixer o ampliar coneixements al voltant d'un artista que, amb rigor, el propi Martí Domínguez qualifica de geni, en tant que ésser original i creatiu. Màxim quan a esta exposició figuren obres que mai s'havien mostrat en públic.

Per tant, i al voltant d'eixa «energia fosca» que Joan Fuster li atribuïa a Messa, ha arribat l'hora de traure a la llum tota la correspondència epistolar que van mantenir l'escriptor de Sueca i el pintor d'Albaida, la qual forma part del patrimoni cultural valencià. Per a tal fi, els actuals representants de les institucions valencianes sols s'han de posar en contacte amb el depositari d'eixos correus, el fill F. Sempere. Tampoc un organisme comarcal com la Mancomunitat de Municipis valldalbaidina deuria desaprofitar l'ocasió per homenatjar com cal a qui, en la plàstica, va ser una mena de precursor d'eixe premi literari de novel·la eròtica que, amb propietat identitaria, ha esdevingut un referent cultural de la Vall.

Compartir el artículo

stats