Si alguna cosa es pot extraure en positiu d'aquests terribles dies en què Xàtiva s'ha convertit en epicentre informatiu per una qüestió tan desagradable com la corrupció és que la ciutat ja havia passat pàgina políticament, havia expulsat de les institucions a un alcalde sota sospita. D'això fa set mesos. La capital de la Costera, en el seu conjunt, fa temps que està en mode futur. Balbucejant, tractant de trobar el seu espai en la competitiva guerra entre ciutats per la singularitat, per l'atractiu. Cercant un model adient i sostenible econòmicament. Amb una particularitat molt important: un nivell de participació de la ciutadania i del precari teixit social deixat per dues dècades de russisme totalment insòlit.
Un camí amb paràmetres totalment diferents. Pel canvi d'actors i perquè les prioritats i les regles del joc també han canviat. Als afectats els semblarà injust, però els índex de tolerància han canviat exponencialment: els nous governants hauran de gestionar els diners públics observats amb una lupa de molts augments. La ciutadania no està disposada a passar ni una. Fins i tot les bases dels partits -més exigents i vigilants que als acòlits de dreta- tampoc no estan disposats a que els seus propis dirigents traspassen determinades línies. I això, es mire com es mire, és bona cosa
Un model de futur, tanmateix, requereix el concurs i el consens majoritari de la ciutadania. Els votants del PP, una bona part, també expulsaren Rus i els seus, els retiraren la confiança. Però la mentalitat del russisme, la capa de ferum que deixen tants anys de servilisme i intercanvi de favors, de política banal i espectacular, de populisme barat, no va a ser senzill extirpar-la. I ací és on entra la política. Els votants de dreta mereixen una altra cosa que, per lògica, no pot ser construïda amb les estelles de l'arbre podrit. La reacció del PP local als fets fou lamentable. Ni un gram d'autocrítica. Ni un bri de contrició, tret d'alguna lectura aïllada.
Xàtiva mereix una oposició digna que no pot ser aquesta. Amb gent jove i preparada, no contaminada amb la filosofia del vassallatge del russisme. Amb ideologia, això faltava, però també amb noves idees i maneres. Potser és massa demanar: en l'era Rus la gent amb aquell perfil o mai s'hi acostà o abandonà, tard o d'hora, el vaixell popular. Ha de ser ara. O deixar el buc en mans dels cadells del braç en alt.
