stem tan ficats en l'era virtual que moltes vegades alguns confonen la realitat amb la ficció i allò que s'ha desitjat ho compten com ocorregut. La personalitat els canvia en les xarxes socials, i s'inventen noms ficticis o perfils falsos. La imaginació és tan gran que inclús hi ha partits polítics que cauen en la temptació de crear una ficció i intenten canviar la seua història més recent, per una altra més convenient. I un exemple d'això és el que va succeïr fa uns dies en el PP de Xàtiva, que recordant i fent un balanç anual de la política local parlen del càstig patit en les eleccions municipals l'estiu passat i reconeixen que els ha servit per reflexionar i fer un canvi profundo. Un canvi tan profund, que pel que s'ha vist arriba fins el punt d'intentar canviar la realitat d'allò que ha succeït, a l'afirmar sense inconvenients, que ja van iniciar la renovació del partit amb el canvi de candidat en l'últim moment, que va fer que portaren a una dona com a candidata a l'alcaldia en les municipals del 2015. Ningú recorda haver viscut tal cosa. Tots vivim una altra realitat. Vàrem viure una campanya amb la incògnita de no saber el candidat del PP fins a l'últim dia, quan van inundar la ciutat de fotos d'Alfonso Rus i li van muntar un míting, menys multitudinari que altres vegades, de suport a la seua candidatura. Eixa va ser la meua realitat, i crec que la de tots els veïns; completament diferent de la que s'han muntat i ara els del PP i que ens conten.
Disfuncions de la realitat que s'utilitzen per a criticar coses abans de que succeïsquen o per a apreciar «(des) gobierno» „diuen„ on la majoria veu un govern i una forma de governar completament diferent, fora d'autoritarismes dictatorials. Una gestió raonada i consensuada entre tots els components del tripartit. Segurament amb tensions, amb erradess... però també amb raonaments, amb acords,. Molt, molt lluny d'una gestió baix l'ombra del capritx d'una persona, com ocorria abans. No fa ni un any, si no ho recorden. Cadascú, internament, pot muntar-se la vida fictícia que vullga, però a l'hora de comptar la vida pública, la real, intentar canviar-la per una una altra virtual, no la fa real, i els ciutadans no ens mereixem eixos canvis de realitat. Per què la realitat és el que és.
