a s'acosta la Fira i, com tots els anys, un munt d'opinions crítiques, contraposades, laudatòries, exaltades, demagògiques, interessades... apareixen als mitjans de comunicació, en les xarxes socials o en les converses de carrer al voltant de les actuacions musicals, del teatre, de l'estructura, de la programació, del cartell... Enguany, els primers senyals de debat han estat per la qüestió del cartell, des del procediment de selecció fins al resultat final.
Pel que fa a la primera qüestió, pensem que els diferents sistemes, bé concurs o bé adjudicació directa, poden tindre els seus avantatges i els seus inconvenients. Hem vist en els mitjans de comunicació com responsables polítics d'anys anteriors defensen a capa i espasa el sistema de concurs amb el demagògic argument que així els artistes locals poden guanyar el concurs, com si l'art, la cultura, tinguera alguna cosa a veure amb l'ombra més o menys allargassada d'un campanar. L'únic problema d'aquest sistema és que si es vol aconseguir un cartell de qualitat s'ha de fer un concurs amb una dotació econòmica elevada „no com ocorria en temps anteriors que amb un poc més de 1.000 euros ho solucionaven„ i amb un jurat de reconegut prestigi en el món de l'art en general i dels cartells o disseny gràfic en particular „al contrari del que passava anys abans en què l'elecció del jurat algunes vegades estava ja viciada„. El cartell s'ha de cuidar, ha de ser la carta de presentació de la Fira en l'exterior, ha de ser reconeixible, cridaner i identificar la ciutat i les festes. I més en una ciutat que vol ser turística, que vol projectar i promocionar la seua imatge. Una possibilitat per aconseguir-ho és encarregant directament a un artista de prestigi el cartell, cosa que, en principi, permet comptar amb una obra de qualitat i que aquesta passe a formar part dels fons del museu municipal, com ara els cartells de Boix, Heras o Ramos. Ara bé, cal tenir clar què és un cartell i què és allò que val i el que no, ja que tota obra d'art no pot servir de cartell i, per tant, s'ha d'analitzar a qui s'ha d'encarregar.
Enguany, l'elegit ha estat Javier Mariscal. Sens dubte, un artista polifacètic de trajectòria contrastada, que ha treballat des del món del còmic fins a l'escultura, passant pel disseny industrial i el gràfic. Finalment, el resultat ha mogut bastant controvèrsia. Hi ha qui opina que no té gens de qualitat i que el preu és excessiu; hi ha qui diu que està bé però la imatge del Borbó cap per avall serveix millor per a publicitar la batalla d'Almansa o la crema de Xàtiva que no la Fira, que té uns altres elements representatius; hi ha encara qui diu que el capgirat Felip V ja és un símbol de Xàtiva i el cartell, per tant, no aporta res; hi ha, fins i tot, qui pensa que ni tant se val és característic de l'estil de Mariscal. Altres, però, l'han vist adequat ja que pensen que ràpidament la gent l'associarà a Xàtiva i el text concretarà el missatge.
Controvèrsia. És clar que el cartell de Fira sempre ha provocat „i continuarà provocant„ opinions confrontades, amb arguments fonamentats o no, com sovint ocorre. Però s'hauria d'activar algun mecanisme que assessorara en aquest i altres assumptes. En aquest sentit, en el Pacte de Sant Domènec, el document que marca els punts d'acord de l'actual govern de la ciutat, es contempla la creació i/o activació de consells locals sectorials que no sols tenen com a finalitat assessorar sinó també fomentar la participació de la ciutadania en el govern municipal. I així ha ocorregut en aquest primer any de govern. A l'activitat del Consell Esportiu Municipal, del Consell Escolar, del Consell Local d'Acció Social, la reactivació del Consell de la Joventut, s'ha sumat el Consell de les Dones, el Consell Econòmic i Social, el Consell Agrari i ara s'anuncia el Consell de Participació Ciutadana. Tanmateix, encara en queden alguns per crear, com és el cas del Consell de Cultura. Un organisme que, entre altres coses, podria aconsellar sobre la idoneïtat dels diferents artistes per a realitzar el cartell de Fira i marcar alguns criteris bàsics sobre el cartell, amb què el parer individual seria substituït per uns criteris col·legiats per a la presa d'aquesta decisió . Per això, la composició d'aquest futur Consell de Cultura hauria de ser multidisciplinar i molt variada per tal de recollir representants de totes les sensibilitats i activitats culturals que es desenvolupen a la ciutat. Amb això, és clar, no es posaria fi a l'habitual debat però s'aconseguiria una major participació i, per tant, un consens, almenys, entre el món de la cultura.
