Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Els records són febles

quest escrit de convidat veu la llum la vespra de la Mare de Déu de la Seu i un servidor de vostès no tornarà a aparèixer en aquesta secció fins que estem en plena Fira d'Agost, i no serà qüestió aleshores d'emprenyar al personal ni fer cap tipus de crítica per molt constructiva que siga, perquè ja sabem que la fira porta lligat, implícitament, el paper de les lletres en territori de batalla, en malsons que marquen l'època de les males idees, i sobre tot la sensació de que quan la fira acaba torna a començar en allò que es diu l'horta i el secà. Deixem la fira de banda i seguim proposant moviments alternatius a les idees, als pensaments d'interpretació de somnis i al principi d'ereccions mal dissimulades quan es impossible treure't del cap el bany en la platjeta d'Alboi (tots els que passeu dels 40 sabreu que així li deien al lloc), o en les Palanques, o quan s'amunteguen els sentiments no escrits de racons, llocs i costums que eren part de la nostra vida. Alguns dels companys d'aquesta secció ja han parlat del xambiter o de banyarse "en porra", però sempre queden marcades, com a senyals de picades de mosquits que es queden per a sempre en la pell, altres aspectes de la nostra existència, per a que la memòria siga fèrtil i no calga regar-la necessàriament amb l'aigua del canal de Bellús.

I així, per no voler escriure de les senyals que ens envia la Fira de Xàtiva, la nit que escrivia aquesta col·laboració, els estels m'emprenyaven constantment però no veia cap d'ells que fora fugaç, potser perquè s'han quedat tan enquistats en el nostre cervell, que cap bisturí seria capaç de treure'ls sense una agressiva operació. Per això vaig decidir enfrontar-me cos a cos i sense por als covards enemics de la memòria compartida i fer camí anant endavant. I llavors comprar el periòdic en el quiosc de Maria Plà en la Plaça de la Bassa; entrar al Cinema Setabense a tocar les cuixes a Paca, que compartia el sexe sense fronteres; anar a per un barret en la casa de Matoses; comprar un bon entrepà de pernil en Ca la Guapa; dinar en El Margallonero o Casa Floro, i demanar-li a Llopis en el carrer de Montcada que em donara una botelleta de vi dolç i una ració d'alcohol pur d'estraperlo. Tot això es capaç de fer la memòria una nit d'estiu entre el silenci i la excitació, i qui sap si inclús algú voldrà col·locar-se al pallaset Fofó entre les cames i gaudir d'una bona estona de plaer. Que el cos es feble i els records encara més.

Compartir el artículo

stats