Jo sóc una persona d'horta. I a molta honra! En ma casa han sigut llauradors de tota la vida: des del meu rebesavi, que ja era el tio Botifarra, han sigut allers, fesolers... Llauradors, vaja. Però no tenien terres, anaven a jornal. En aquella època un plantava un bancal de fesols i ells t'el compraven i ho venien. Es dedicaven a açò. I en l'hivern es dedicaven a l'all. En estiu, se n'anaven a la Ribera. On està? li preguntaven a m'agüela pel marit o pel fill. I ella responia, a la Ribera. I què beu? Floquetes de neu! Però a l'avia no li agradava gens el patiment que suposava l'horta. A ma mare, o siga a la seua nora, li deia: encara que hages d'anar a netejar escales, no deixes que els teus fills es dediquen a l'hora. Mira lo asquejats que estaven, pobres. Jo em considere un llaurador frustrat, ho dic sempre i des de fa ja anys. M'ha agradat la terra sempre, m'encanta. Sóc un enamorat de tot açò. I trobe que a l'horta de Xàtiva se l'ha maltractada molt. Sense ofendre ningú, trobe que molta gent de Xàtiva l'horta se la mira d'una manera... I la terra ha sigut sempre el sustent, des del temps dels romans. Açò és molt fort, eh! Però ja dic que a l'horta molta gent li ha donat l'esquena; han viscut d'esquenes a la terra i als llauradors.
Jo, en la Granaïna de Montaverner faig unes coples en defensa del llaurador que molts de vosaltres ja coneixeu. I ho cante molt a gust per què el llaurador s'ho mereix tot. El llaurador és qui més s'exposa a tot el què puga passar, està indefens. Depén totalment de les inclemències del temps: la pedra, la pluja, el vent, la sequera... A pagar-ho, al final, el llaurador. I sí, per tot això i per moltes coses més em senc llaurador i soc un enamorat de la terra, de l'horta en general i de l'horta de Xàtiva. Per això he fet esta bogeria tan gran que ha sigut comprar-me la casa que estic arreglant-me en mig de l'horta. És una bogeria, sí, però és el que més m'agrada i si no vull ser tota la vida un llaurador frustrat he de fer coses així i gràcies que ja porte anys fent cosetes.
Des de la meua nova responsabilitat en l'Ajuntament de Xàtiva de veres que vull que la gent jove i no tan jove conega el que és l'horta, les eines de treball, els conreus... Hem arribar tard ja a moltes coses però encara queda prou i jo estic tan enamorat de la terra que m'agradarà compartir el que sé amb la gent que mostra interés per conéixer el món del llaurador, un món plé de coses interesants.
