gost concentra la majoria de festes «patronals» que és com es diuen on la constitució espanyola no ha fet efecte. O, potser, un municipi pot ser confessional encara que l'estat no ho siga. En tot cas, ni sóc jurista ni l'objecte de l'article és canviar la denominació amb la qual se senta més còmode cada poble. Hi haurà qui preferirà dir-li «festes d'agost» perquè en tenen tot l'any o qui li dirà «festes populars» perquè en celebren altres que no ho són. No volia tocar les festes, però era imprescindible per a introduir el tema de les processons. Que els semblaria si un rector presidira els plenaris municipals? Aleshores, per què l'ajuntament ha de presidir les processons? Jesús, en resposta als fariseus, indica: «Doneu al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu». Tot i que es referia al pagament de tributs, la contestació aclareix explícitament la separació de poders terrenals i espirituals que, dos mil anys després, hem oblidat.
Dic «hem» perquè sóc dels regidors que van a les processons darrere del capellà. Preferiria fer-ho en la filera, entre el poble, i assistir com a qualsevol dels actes d'una altra confessió si existira i em convidaren; la devoció popular o la religiositat no s'hauria d'excloure de les expressions culturals. La varietat de sants, marededéus i cristos és herència directa del politeisme grec, però això dóna per a un altre article. En tot cas, salta a la vista que la majoria dels que van a les processons no xafen l'església en tot l'any però, en canvi, senten alguna cosa especial per les imatges que trauen tots els anys. Tothom es posa la millor roba per a disfrutar d'una hora de meditació pels carrers, transformats per a l'ocasió amb la llum dels ciris i les portes de les cases obertes de bat a bat. Si tens sort i portes bona banda darrere, i a Beniatjar la tenim, l'experiència és absolutament gratificant. Les melodies més emotives de la música festera es troben en les marxes de processó, com també les interpretacions més acurades: el metall i la percussió contenen les ànsies imperials perquè brille la canya i es respecten els pianos.
He reflexionat sobre tot açò darrere del sant, on continuaré fins que l'ajuntament decidisca canviar el protocol per a diferenciar el regne de Déu del dels Borbons i, ja de pas aconseguir que no semble que Espanya ha pujat de nou al pòdium en les Olimpiades quan isca o entre el sant a l'església.
