Ningú no va dir que seria fàcil. Però les tensions han anat en augment en el govern tripartit de Xàtiva fins arribar al paroxisme les darreres setmanes gràcies a una polèmica incomprensible per a la majoria dels ciutadans com és l'enfrontament per la decisió de l'alcalde, Roger Cerdà, de delegar l'alcaldia durant les seues vacances en la portaveu de Compromís Cristina Suñer i no en el vicealcalde primer, Miquel Lorente, d'Esquerra Unida.
Que ningú no s'enganye: aquesta bronca d'aparença estúpida és el símptoma d'una altra malaltia, la mala convivència a la si de l'equip de govern. I en aquestes baralles tothom, en diferents graus, hi contribueix. La decisió unilateral i sense diàleg de Cerdà deixava en una posició molt delicada a Lorente: si no reaccionava, els seus li ho retraurien, pel que tenia de menysteniment a la segona força més votada del govern i de premi a Compromís per la millor complicitat amb els socialistes. I si ho feia, deixava palès que era molt important per a ell i per a la formació ostentar uns dies l'alcaldia. Esquerra Unida, d'alguna manera, han caigut en la trampa amenaçant en portar el tema als tribunals. Però la jugada a Lorente és lletja. I les filtracions i moviments subterranis, encara més. Per acció o per omissió. Esquerra Unida paga així el seu paper de Pepito Grillo en el govern. De vegades amb encert, com ara impedint una gens estètica operació per trobar una col·locació privilegiada per a l'ex alcalde socialista Josep Miquel Calabuig en un context d'alarma social. En altres ocasions el paper d'oposició dins del govern s'ha portat massa lluny, disparant a tort i dret via xarxes socials.
Hi ha qüestions més de fons, com ara les diferències ideològiques i la necessitat de marcar perfil i múscul, o sobre la velocitat i profunditat de les transformacions que ha de viure la ciutat. Però en comptes de canalitzar aquests debats, a la ciutadania ens arriba una polèmica absurda i pueril. I per acabar-ho d'adobar, es llancen globus sonda sobre possibles noves aliances amb Ciutadans per arraconar Esquerra Unida. Tot plegat, per als ciutadans no alineats amb els uns o amb els altres i que teníem confiança en el canvi, una situació profundament decebedora. I no sabem si irreversible.
