Els éssers humans som paraules i som fets. I Ramiro Pla era un home de paraules i fets. Si haguera d'escollir un tret per definir l'home bo que ens ha deixat, el consideraria el «pare» de la Fira de Xàtiva tal com la coneguem ara. El 1979, amb la victòria de Manolo Casesnoves per al PSPV-PSOE, Ramiro Pla assumia la gestió de la festa major dels xativins, que el franquisme havia convertit en una celebració grisa i buida de contingut. La seua missió va ser „i ho va aconseguir„ organitzar una fira democràtica i popular, amb desenes d'actes, fins al punt que s'acabaven simultaniejant i era difícil participar en tot.

L'obertura de la Fira cap a la societat va provocar controvèrsies, com ara. Però del pensament de Ramiro Pla naix el concepte de Fira que tinguem els xativins i que en el futur seguirà servint de model. És, sens dubte, el regidor que més va fer lluir la nostra festa major. En eixe primer mandat democràtic i del seu cap i de la seua mà es recupera la tradició del tir i arrossegament, la dansà popular, amb la Mostra de Danses i Balls del País Valencià o les albaes. El nou equip de govern decideix encarregar el cartell anunciador cada any a un artista conegut. És el temps de la reafirmació del Festival de la Cançó, el teatre, un nou concepte de llibre i fins i tot la dispersió de la Fira cap a altres barris perifèrics: el Raval acull nits de revetlla i es va produint la incorporació activa dels col·lectius veïnals. En la seua voluntat de lligar la festa a la gent, manté la Festa de la Paella, un acte que va servir en els últims anys del franquisme com a festa progressista i d'obertura de la societat.

El 1991 tornaria a la regidoria de Fira, amb el govern de Miquel Calabuig, juntament amb la responsabilitat d'Hisenda. Malgrat que també seria una fira de transició ja porta artistes de la talla de Pepe Rubianes o Maria del Mar Bonet. Ens deixa com a llegat un model de Fira per a tots els públics, sense privilegis i de qualitat artística indubtable.

Segurament, ens han quedat molts reconeixements pendents de fer-li a Ramiro Pla. Però almenys hem pogut agrair-li públicament la seua dedicació al Partit Socialista i a la lluita per les llibertats democràtiques. Perquè ha sigut, és i serà un referent pels socialistes de Xàtiva. El seu últim acte públic va ser fa unes setmanes, a la inauguració dels actes de commemoració dels 40 anys de la refundació de l'Agrupació Socialista. El vaig recordar com era un militant històric, valencianista i progressista. Com a president de l'agrupació a la dècada dels 90 li vam fer el seu corresponent reconeixement davant del president de la Generalitat, Ximo Puig, i de més de 200 persones que omplien la plaça Caldereria. La seua imatge, amb el seu puny en alt, em va recordar que encara ens queden moltes lluites i que les hem de fer.

Ja durant el franquisme, juntament amb Manolo Casesnoves, va ser empresonat per treballar en favor de la democràcia i la llibertat. Només amb això ja li hauríem d'estar agraïts eternament: per posar-se al servei de tots els seus conciutadans per fer un poc millor la nostra parcel·la de món.

Un lluitador, un referent. Ens ha deixat un home que gaudia la vida. Un lluitador indomable i incansable. Se'n va un referent polític i intel·lectual per a la Xàtiva contemporània. Un company socialista de sang, però també un pensador lliure. Des d'ahir, ja no podrem comptar en la seua presència física. Però sempre ens quedaran les seues paraules i el record dels seus fets. Descansa en pau, amic.