Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

La revolució de les dones en la fira de fa cent anys

f a cent anys algunes dones reclamaren visibilitat a les festes més importants de Xàtiva. A la fira de 1917 volien iniciar el camí que les conduira més enllà de «las labores propias de su sexo». Un segle després Xàtiva recupera la tradició obrint un expositor a la fira per explicar a cert tipus de companys de gènere que «no és no» i lluitar contra l'estereotip masclista, que la dona diu no quan vol dir sí. Així la música, la festa i l'alcohol pròpies de les fires populars mai poden justificar cap tipus d'abús.

I foren els liberals romanistes i albistes els que li donaren la visibilitat reclamada a través del diari el Heraldo, i dos plomes, la d' Artemina Botella i Paquita Martínez, les quals signaven els articles baix els respectius pseudònims de María Luisa i Fanny Martz. Totes dos començaren a fer història des d'una perspectiva femenina, a les quals s'afegiren posteriorment altres com Miss Ketty o Celia, una especialista en parlar de temes intrascendents que pogueren interessar a les dones, des de la moda fins la literatura romàntica, i l'altra més perillosa, perquè reivindicava la igualtat absoluta en no trobar més diferència entre els companys de gènere que la roba, la musculatura i la capacitat de procrear. De seguida van voler formar una lliga femenista, que lluitara pels seus drets, en una societat encara molt patriarcal, i així aprofitaren les festes més importants de Xàtiva per a organitzar-se.

A l'agost de 1917 governava Xàtiva un tripartit format per conservadors, republicans i una escissió dels liberals. Un govern de centre-esquerra que expulsava del poder a un partit socialista, cada volta més sedüit pels esdeveniments de la Revolució Russa on Lenin era tot un heroi, que volia a través dels sòviets enderrocar al govern provisional i convertir al país en un paradís per als obrers. A aquell estiu les poderoses centrals sindicals de la CNT i UGT organitzaren una vaga general a Espanya per a denunciar uns salaris cada volta més baixos i un pa més car i escás, a causa de la conjuntura bèl.lica internacional, alhora que el sistema polític bipartidista de la alternancia pacífica i pactada s'enfonsava davant l'adveniment de nous grans partits com els republicans, socialistes o els nacionalistes catalans i vascos que volien quotes de poder. A Xàtiva els republicans s'havien encarregat d'acabar amb el tradicional bipartidisme, i ara el poder sería cosa de tres.

Davant la inestabilitat, els liberals de Xàtiva ajuntaren forçes al voltant del seu líder local Eduardo Sastre, amb l'objectiu de torpedejar aquella coal.lició impossible republicano-conservadora, i tornar a fer de Xàtiva un feu liberal, baix l'òrbita del nou líder nacional Santiago Alba, que com ara esdevenia en el nou messies que anava acabar amb «el atrofiamento, desilusión y esceptimismo a que nos han conducido a los españoles todas las malas artes de la política». En la seua campanya de recuperació del poder a Xàtiva preneren la decissió de guanyar la consciència femenina, per a la causa liberal, donant-li la veu a dos joves de Xàtiva, que volien ser lliures, i triar el seu camí.

A María Luisa li provocaven gran aversió les tasques pròpies del seu sexe. No entenia per què des de ben menudes les dones havien d'aprendre a cosir encara que es punxaren els ditets, o perquè havien d'estar sempre infinites hores enfront de l'espill, o de fer ximpleries com la de gitar-se amb un troç de vedella al front per eliminar arruges. Tot en nom de la bellesa. I es preguntava per què les dones havien de ser sempre bones i boniques. Així, malgrat les seues paraules, moltes dones eixirien a la fira ben guapes a la cacera d'un bon marit, i el Salón Setabense no deixaria de programar espectacles de variétés a les nits. Així, després del cinema, les artistes Bella Friné, Pepita Camelia o Consuelito Durán ballarien per a un públic masculí «?con esta variedad, y chicas de esta plasticidad, nos vamos a ver en trance de cualquier barbaridad». Comentari que hui seria profundament sexista i incitador a una violència sexual justificada per la provocació, però que llavors era del més normal, com allò de combinar el cinema i teatre musical

Fanny Martz volia parlar de l'ànima femenina tan desconeguda per a moltíssims homens, i sobre tot d'aquella que aspira a tindre una vida intelectual, i així donar a conéixer «ese brumoso mar que hoy se llama feminismo» i li indignava la Gran Guerra i el fet que la dona no tinguera participació política perquè amb veu als parlaments, les dones no haurien permés tan immensa carnisseria, la qual esdevenia en principal tema de conversa de molts homens, que apostaven qui guanyaria una guerra la qual provocava grans problemes a l'exportació de les taronges valencianes, i buidava els mercats de pa barat.

Dones pintores

Així la gran participació de la dona en aquella fira més enllà dels seus rols tradicionals, d'entretindre a l'home, ja siga passejant per la fira o cantant als espectacles de variétés, va situar-se a l'exposició de pintura, on Matilde Ridocci, la mestra femenista que va lluitar per la igualtat salarial entre home i dona, va aconseguir que les dones participaren presentant obres al costat dels valors consagrats com Guiteras, Tudela o Carchano; és a dir, la pintura s'obria també al món femení, perquè les dones havien pintat sempre en el més abosolut anonimat, i ja era temps d'eixir de l'armari com ho havien fet al món del periodisme. Per tant, presentaren quadres a aquell concurs de 1917: Artemina Botella, Elena Reig, Avelina Sanchis, Lola Serrano, Consuelo Pastor o Enriqueta Monzó, entre d'altres. No sabem si en aquella fira Matilde Ridocci va animar les noves generacions de joves xativines a que continuaren obrint camí, i encara que s'ha avançat molt queda molt a fer i sempre és bo recordar principis tan bàsics com el dret a la llibertat, quan ningú pot obligar a un altre a fer el que no vol i molt menys si açò atempta contra la seua dignitat. Així que la fira d'enguany será un bon moment per a recordar que no és no.

Compartir el artículo

stats