06 de marzo de 2018
06.03.2018

«Papers» publica un estudi inèdit de Camarasa sobre la Guerra de Cuba i Xàtiva

La revista de l'Associació d'Amics de la Costera salda un «deute moral» amb l'artista i investigador, que va faltar en 2010 sense veure editat el text

06.03.2018 | 08:24
Josep Camarasa Mateu, amb una obra seua en l´exposició individual de Xàtiva en febrer de 2004.

Un estudi inèdit de Josep Camarasa Mateu (Xàtiva, 1959-2010) veu la llum ara gràcies a l'Associació d'Amics de la Costera, que publica en el seu proper número de Papers de la Costera el treball del difunt artista plàstic. Es tracta d'un homenatge pòstum. Abans del seu traspàs, Josep, que era membre de l'associació?, havia fet arribar als responsables de la revista un text sobre la Guerra de Cuba. Demanà que li'l publicaren. No fou possible per l'excessiva extensió del text. Hi havia, per tant, un deute moral que Ximo Corts, president de l'entitat i director de Papers ha intentat saldar. S'ha sotmés l'article „més bé un projecte de llibre que optà al Premi d'Assaig Carlos Sarthou l'any 2002„ a una revisió profunda i respectuosa amb el treball fet per l'autor. S'han eliminat les redundàncies i, sobretot, s'han descartat algunes parts de l'apèndix documental. Seguint la tradició de la revista, el text està il·lustrat amb abundant material gràfic, part d'ell suggerit pel mateix autor. Corts creu que Camarasa «estaria plenament satisfet amb el resultat».

El treball de Camarasa aprofundeix en la relació de la Guerra de Cuba amb la ciutat. A partir d'una creu del cementeri de Xàtiva que recorda els morts d'aquell conflicte, l'autor fa una indagació sobre les repercusions que tingué la guerra en l'entorn més immediat.

En realitat, Josep Camarasa era pintor. La seua trajectòria plàstica havia comenc?at en 1986, però la seua producció es concentrà sobretot en un període comprès entre els anys 1993 i 1997. Guanyà el Premi de Pintura Fira d'Agost de 1994 i rebé una de les tres mencions d'honor atorgades pel jurat del Premi Internacional de Pintura Josep de Ribera de 1996. Fou igualment finalista en diverses mostres, com ara el Premi Nacional Vila de Pego de 1996, el Salón de Otoño de Plasència de 1994 o la Muestra Internacional de Pintura Rafael Zabaleta de Quesada (Jaén) de 1994. L'obra de Camarasa estigué present en diverses fires internacionals d'art: Kunstrai d'Amsterdam (1995 i 96); Lineart de Gant (1995); Artissima de Torino (1995); Fira de Frankfort (1997). A més a més, fou un dels representants de la nova creació espanyola en la I Biennale Terra d'Acqua de Verceli, Itàlia (1996), a la Mostra d'Artisti Spagnoli de Gicliano (1996) i a la International Kuntsausstellung de Zug, Suïssa (1997). En 2000, participà, amb un retrat d'Alexandre VI, en la mostra col·lectiva L'Any Borja. En febrer de 2004, inaugurà a la Casa de Cultura de Xàtiva la seua major exposició individual, Re-Visions „última amb obra nova„, on reinterpretava quadres o aspectes parcials d'obres molt conegudes.

Camarasa també es va dedicar al periodisme. En 1993, havia iniciat una col·laboració setmanal a Noticia-7 de Xàtiva, la columna titulada Desde mi estudio, dedicada a l'art. Aquesta col·laboració esdevingué incorporació plena a la redacció en 1994. Hi fou responsable, fins a 1998, de la informació cultural local. En desaparèixer Noticia-7, seguí escrivint en la revista successora del setmanari, El Sábado, fins a 2001. Fou autor del llibre Cofradía del Santísimo Cristo de la Flegelación. Aproximación histórica, editat en 2004 per la confraria, i de dos treballs inèdits: el text que es publica en el nou exemplar de Papers i un inventari de tota la premsa local de Xàtiva, una mena de fitxer, que es custodia a l'Arxiu Municipal. També publicà treballs d'història a les edicions del Llibre de la Fira de Xàtiva de 1996, 97, 98, 2001, 2003 i 2004. Un d'ells era una aproximació prèvia a aquest treball de Papers. Cal recordar, finalment, la dedicació de Camarasa a la gestió cultural. En 1998, organitzà personalment el 650 aniversari de l'atorgament del títol de ciutat a Xàtiva. Entre les diverses activitats destacaren un cicle de conferències en què participà l'escriptor Joan Francesc Mira, l'exposició a la Casa de Cultura de la mostra Ciutats, del pintor hiperrealista Adrià Pina, i l'edició d'una carpeta de gravats commemoratius amb obra gràfica de Gómez Aranda, Rubén Colomer, Ernesto García Lledó i el mateix Camarasa

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

Noticias relacionadas