un anunci de principis dels anys 70 ens deia: «Papa, ven en tren». Segurament, aleshores era el transport més ràpid i segur, exceptuant l'avió, ja que hi havia poquíssimes autopistes; les carreteres tenien més corbes que rectes i els cotxes no estaven a l'abast de tothom i encara n'eren pocs. Han passat els anys i s'han multiplicat els cotxes, i les autopistes: en alguns casos deficitàries, però amb grans inversions dels governs per a construir-les, per a maladjudicar-les, i per a recuperar-les, quan han sigut deficitàries pel seu poc ús. Un muntó de diners públics malbaratats.
S'han fet aeroports per tot arreu, amb grans inversions també, que només han servit perquè practiquen les gavines el seu vol; per a escenaris de pel·lícules, i en alguns casos, per a fanfarronejar algún iaio, mentres ho ensenya i passeja als néts. Un desficaci.
I els trens? Els trens també s'han renovat. S'han canviat vies i traveses per a circular més ràpid. S'han renovat combois i s'han fet més atractius, més moderns i còmodes. Però l'estrela de tot ha sigut l'esplendor viscut a partir de 1992 amb l'arribada de l'AVE, que va suposar un ferm pas endavant per a quasi tot el territori nacional. Trens súper moderns capaços d'aconseguir els 300 kilòmetres per hora en el seu recorregut. Estacions noves realitzades amb grans pressupostos gens econòmics, encara que en alguns casos també son poc freqüentades i utilitzades. Parades i línies ferroviàries que sols han tingut la seua rendibilitat... en vots. I mentrestant, una línia centenària com la de Xàtiva-Alcoi, que està en funcionament des de 1904 i que unix les comarques centrals, entre el nord d'Alacant i el sud de València, continua esperant la inversió necessària per a modernitzar les infrastructures de principis del segle XX, a fi d'acurtar el temps de recorregut entre una ciutat i l'altra que actualment està, com en els anys 70, en hora i mitja circulant per estacions en la gran majoria de casos abandonades i que a males penes es mantenen en peu, esperant unes inversions que mai arriben. Farà temps que cap xiquet que visca entre la línia que va de Xàtiva a Alcoi passant per Ontinyent diga a son pare: «Papa, ven en tren». Quan canviarà açò?
