Arrel de la importància, i alhora, la dificultat de parlar amb propietat del bullying avui en dia, i tenint compte el repte pedagògic que suposa, cal analitzar, de forma breu, en tres passos els agents principals que intervenen abans, durant i després de l'assetjament escolar. "Bullying" fa referència a qualsevol agressió verbal, física o psicològica, tant dins com fora del centre educatiu. Avui en dia, hi ha xiquetes i xiquets que pateixen greument aquesta situació, influint en la seua condició de vida i incrementant un desequilibri emocional. Per tant, nosaltres els mestres tenim un paper molt important en l'educació emocional, en la prevenció i en la detecció de casos. No podem mirar cap a un altre costat, diguent que a la meua classe no passa. Analitzant l'agressor i el seu modus operandi, en funció d'un estàndard i dels estudis al respecte, així com el comportament o conducta actual dels infants i adolescents, podem determinar uns paràmetres d'actuació als que tenir com a referència de prevenció i actuació.
La figura de l'agressor víctima
L'alumnat agressor té una necessitat de lideratge de grup, amb l'objectiu de tenir nom i reconeixement social en el seu context d'amistats o en el grup en general. Un altre tipus és l'agressor víctima. Curiosament, són alumnes que estan sent víctimes també de l'assetjament escolar, i que aquest patiment és el que fa que ell mateix actue en contra d'un altre alumne.
Dins les tipologies, podem identificar una debilitat i una falta d'autoestima, tot i que ells mateixos es veuen tot el contrari. L'agressor té un recolzament dels seus col·laboradors, ja siga amb el silenci sobre els actes ocasionats, animant a fer-ho repetidament o bé participant també en l'agressió o retenint la víctima. No solen actuar sols, ja que la intencionalitat és aconseguir aquest status, aquesta posició davant el grup. Segueix sent un símptoma de reclamar l'atenció del seu entorn i de falta de personalitat. Per tant, en la meua opinió, el paper de l'escola és molt important per a fer un canvi de rols dins de la nostra societat. Hem de fomentar els valors de l'autoestima, el respecte, la tolerància,? creant un "club de valentes i valents" que no es posicionen davant de l'agressor, sinó denunciant-lo i defenent sempre la víctima.
A més a més, crec que estem molt equivocats si pensem que l'agressor sempre s'inicia en el període de l'adolescència. Ja es donen els primers símptomes clars en xiquets de primària o fins i tot en educació infantil, on ja veiem casos de xiquets que volen abusar dels altres. Es el moment idoni per actuar ja, per tal de no esperar que faça del paper d'agressor la seua carta de presentació més endavant, en plena adolescència.
