d urant la legislatura 1991-1995 vaig tenir l'honor d'exercir com a segon tinent d'alcalde, regidor i president de la comissió informativa de Cultura i Patrimoni Històric i Artístic i de Turisme de Xàtiva, en aquest últim cas sols entre 1993-1995. Poc de temps després del començament de la legislatura, l'amic Sebastià Garrido em va traslladar la seua preocupació per la continuïtat de la vessant cívica de la processó del Corpus. Em va insistir en l'esforç desplegat duant el període del meu antecessor en la regidoria, Marià González Baldoví, per tal de recuperar els gegants (colla, renovació de la vestimenta dels gegants?), els nans (escola de dances, renovació dels cabets?) les danses dels cavallets i dels pastorets vinculades als col·legis Taquígraf Martí i Martínez Bellver.
Amb anterioritat a la conversa amb Sebastià, jo ja havia rebut la consideració de Francesc Úbeda, director del col·legi Taquígraf Martí, referent al pes dels cavallets que utilitzaven els seus alumnes i la necessitat de la seua substitució per uns altres més adequats a les característiques dels xiquets. D'altra banda, també havia estat en contacte amb la colla de geganters perquè, des de l'organització del pavelló de València en l'Expo 92 de Sevilla, ens havien sol·licitat la seua participació, cosa que es va produir amb un gran èxit.
Bé, a partir de tots aquets antecedents, i d'un període de reflexió, amb els objectius de fomentar la participació i garantir la continuïtat i la independència de la iniciativa en el temps, des de la regidoria ens plantejàrem la conveniència d'implicar les comunitats educatives dels col·legis de primària de la ciutat i la necessària coordinació amb les autoritats eclesiàstiques de la Seu i amb l'Escola de Danses. La primera reunió de coordinació se celebrà el 28 de gener de 1993 (enguany ha fet 25 anys). De dita sessió sorgiren els acords següents: Es tractava d'una activitat col·lectiva en què calia participar per convicció; cada col·legi tindria assignada una dansa o un grup de personatges (Sebastià Garrido i Raquel Langa havien elaborat un llistat previ); cada AMPA assumiria la confecció dels vestits dels alumnes i l'estendard respectiu d'acord amb la documentació de l'arxiu municipal; l'Escola de Danses es comprometia a facilitar a cada col·legi l'assessorament i els assajos necessaris previs a la desfilada. En el cas de la Magrana, a proposta de Sebastià, el repte ha estat assumit tots aquests anys per Mª Nieves Vázquez, mare de l'AMPA.
Totes les escoles de Xàtiva
Els tècnics municipals, en coordinació amb l'Escola de Danses, assenyalarien els punts de ball del recorregut. Des de la Regidoria de Cultura es facilitarien els suports necessaris. Encara que després hi hauria diversos canvis, la distribució de les danses i els personatges bíblics fou la següent: els huit gegants (Colla de Geganters); els nanos (Escola de Danses); Paloteig (col·legi Jacinto Castañeda); zíngares i heroïnes (col·legi de les Dominiques); cavallets (Escola de Danses); arquets i trilogia (col·legi de la Inmaculada); pastorets (col·legi Martínez Bellver); turcs. (col·legi Taquígraf Martí); Magrana (col·legi Attilio Bruschetti); Moma (Escola de Danses), i momos i evangelistes (Gozalbes Vera).
Després dels debats adients a l'Escola de Danses, les AMPA i els claustres de professors, el 10 d'abril de 1993 ens tornarem a reunir. Cada col·lectiu va manifestar la seua conformitat amb les següents matisacions: en el cas dels col·legis JCastañeda i Bruschetti, participaria en el Corpus l'alumnat de sisé; en el cas del Gozalbes Vera, hi participaria alumnat de seté. En la resta, segons allò previst. Finalment, a la reunió de 4 de maig de 1993, coordinàrem tot allò relatiu a l'ordre de la processó cívica (espais, personatges i partipació social), punts de ball del recorregut, procediment d'eixida i d'arribada i ordre definitiu de les danses. A més, acordàrem realitzar una reunió de presentación dels acords i dedicar un dia per a fer una prova amb música. De la processó de 1993, recorde amb especial estima els nervis de tots en iniciar la desfilada. Suposava la introducció de molta gent; un gran esforç col·lectiu de coordinació i la implicació de tots davant el repte.
Propostes de millora
En abril i maig de 1994 i 1995, ens tornàrem a reunir representants dels col·legis, de l'Escola de Danses, de la Col·legiata i de la regidoria de Cultura per tal d'analitzar un llistat de propostes de millora (replantejar els punts de ball, sincronitzar l'eixida de les parts cívica i religiosa, normalitzar les seqüències de ball, ban municipal, animació prèvia del carrer amb altarets, decoració de balcons, enramades?), les propostes de canvis en les danses (s'hi va afegir el col·legi Claret amb la dansa dels Segadors), replantejar el redisseny de la figura de la Magrana per excés de pes, la proposta de creació d'una Associació d'Amics del Corpus i pensar la inclusió de nous col·lectius. Amb posterioritat, van ser vinculats altres col·lectius a canvi d'una assignació econòmica, cosa que, amb el pas del temps, hagués pogut significar la fi de la iniciativa. El regidor de Cultura, Jordi Estellés, de manera encertada, ha tallat actualment aquesta opció i ha obert la possibilitat que els col·lectius participants durant 25 anys puguen accedir a determinades subvencions i ajudes de caràcter cultural. Tot un encert perquè el futur de la iniciativa està en la participació i en la implicació ciutadana.
