Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

La vinguda del tren a Ontinyent l'any 1852: un frustrat intent

E l Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, publicat entre 1843 i 1850, detalla l'estat viari del terme d'Ontinyent. L'autor, Pascual Madoz, indicava: «Cruza el partido de sur a Norte la carretera que desde Alicante conduce a Almansa y Madrid, pasando por Fuente la Higuera: desde esta villa arranca un ramal que llega hasta Onteniente... los demás son de herradura, en estado regular». És a dir, unes pèssimes comunicacions accentuades per una difícil orografia.

No ho tenien fàcil els ontinyentins de mitjans del segle XIX per a exportar els excedents de productes agrícoles „vi, sobretot„. Però, un nou sistema de comunicació anava a canviar-ho tot: el ferrocarril. A l'octubre de 1848 s'estrenava la primera línia regular en l'Espanya peninsular, Barcelona-Mataró. És aleshores quan apareix la presència de José Campos Pérez, diputat valencià pel partit moderat a les corts durant set legislatures i que va ser distingit per Alfons XII amb el títol marqués de Campo. Aquest ric comerciant, editor i navilier aconsegueix els drets de la línia de València a la capital de la Costera i constitueix en 1852 la companyia Sociedad de Ferrocarriles del Grao a Játiva. Dos anys més tard, el 20 de desembre de 1854 aquesta línia entrava en servici. Al mateix temps, l'empresari valencià aconseguia del govern la concessió del tram Xàtiva-Almansa, decret de 26 d'agost de 1852.

Les pressions de Lluís Mayans, també diputat moderat i president del Congres de diputats en el bienni 1848-1850 „amb forts interessos i propietats a Ontinyent„, van influir a fi que la nova línia de ferrocarril des d'Almansa a Xàtiva transcorreguera per Fontanars-Ontinyent-Bellús. L'endemà de ser aprovat el projecte, el 27 d'agost de 1852, el promotor José Campos arribava a la nostra població acompanyat del seu equip d'enginyers.

La recepció de les autoritats locals va ser apoteòsica; la documentació expressa els sentiments dels ontinyentins davant l'oportunitat de progrés que se'ls oferia: «Hubo grande alegría general en el Pueblo pues salieron los jigantes y los enanos con la dolçaina y la música militar por la tarde con bolteo de campanes. Por la noche hubo grande serenata a la puerta de casa del conde de Torrefiel, en donde se ospedó el señor Campo. Se cantó al final una armoniosa estudiantina con guitarras, cítara y pandereta». La plaça estava atapeïda de gent i il·luminada per moltes torxes «y entre tanto se dio un espléndido refresco entre los principales de la villa».

Apoteòsic inici de les obres

L'acte inaugural de les obres del ferrocarril estan descrites amb pèls i senyals. Al dia següent a les 6 de la vesprada, amb banda de música inclosa, les autoritats eclesiàstiques i civils juntament amb el gran protagonista, José Campo, partiren en comitiva des de l'ajuntament, pujaren per carrer Magdalena, isqueren pel portal de les Monges i es dirigiren a l'heretat de l'Alba. En aquell lloc, pel qual passarien les vies del tren, l'arxipreste vestit amb capa pluvial procedí a la benedicció de les obres. A continuació, una vegada resades les oracions i cantats els salms, va pronunciar un discurs el promotor de la línia destacant «las ventajas que produciría a esta villa lo que se hiba a principiar». El públic victorejà la reina, Lluís Mayans i el Sr. Campo; aquest prengué una aixada i la descarregà sobre el terreny demarcat pels enginyers «a cuyo tiempo empezó a tocar la música». Dos dies després, el 30 d'agost treballaven més de 300 homes en les obres. Però prompte s'hagueren d'interrompre. Una escena, que als cinèfils els pot recordar la que apareix en la pel·lícula de Luis Garcia Berlanga ¡Bienvenido, Mr. Marshall! i que aconseguí idèntics resultats: cap. Tot va ser una vana il·lusió! Finalment, el trajecte elegit va ser a través de la vall de Montesa, que oferia menys dificultats i era més barat de construir. Els ontinyentins hagueren d'esperar fins al 17 de maig de 1894 „línia Xàtiva-Alcoi„ per poder accedir al nou transport ferroviari. Altra història, altre article.

Compartir el artículo

stats